• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2014 - 2015 04/02/2015 - “Miquel Martí i Pol: la tendresa s`instal·la a les paraules”
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 4 de febrer de 2015

“Miquel Martí i Pol: la tendresa s`instal·la a les paraules”

Sr. Joan Tres i Arnal .- Llicenciat en Filologia catalana

Miquel Martí i Pol és el poeta que més es mereix l`adjectiu de popular, s`entén molt bé el que escriu, la seva poesia explica aspectes de la vida, i tots la podem sentir nostra.

“Visc en un poble petit, en un país petit i, tanmateix, vull que quedi ben clar que això que escric ho escric per a tothom, i que per a mi és com si el món sencer girés entorn de l’eix dels meus poemes ”.

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter, d’una família humil, el seu pare era torner i la seva mare treballava en una filatura anomenada “La Blava”, color dominant de la fàbrica, de nom Tecla Sala. La família era coneguda com a “Can Jep Maria”. La seva àvia paterna va ser la seva padrina i va créixer sota la seva cura, ja que no s’avenia amb els seus pares. De gran va reconèixer la importància que va tenir la seva àvia per a ell i també es preguntava si realment estimava els seus pares i la resposta era que no més que a altres persones . Una reflexió molt dura que demostra la dificultat de la seva infantesa. Ell diu “Jo he heretat l’esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos, els mots dels quals em serveixo ara per escriure”, o sigui, el català. Va anar a l’escola del Sr. Espinalt, que va patir el caràcter inquiet del jove Miquel, el mestre l’enviava a comprar beta per després lligar-lo a la cadira. També cantava al cor de la parròquia, però un dia li va dir al mossèn que no volia cantar i ja no ho va fer mai més.

Va entrar a treballar a l’oficina de “La Blava” als 14 anys, ell preparava la setmanada dels treballadors, fent a mà els més de 400 sobres setmanals. Però mai li va agradar. Ell diu “... del claustre matern- per dir-ho com els llibres- vaig anar directament a la fàbrica ..” i continua ..” i em sento desolat i enyorós quan van donar-me l’uniforme de la fàbrica. Els primers dies plorava pels racons i la fresa de les màquines em ressonava dins el cap durant les vint-i-quatre hores del dia”.

És llavors quan comença a escriure (potser per evadir-se ?). Els primers poemes els escriu en castellà. El primer es deia “Volveran banderas”, escrit en castellà que es va publicar en una revista del “Frente de Juventudes” d’on el van expulsar per indisciplinat. Després va publicar a la revista “Caramelles” ja en català. Es va apuntar a la Penya Verdaguer, per mantenir i potenciar la llengua i la cultura catalanes. Va guanyar un premi amb el poema “Contrastes” en castellà altre cop, i va ser quan el pare de la Montserrat Roig li va aconsellar que escrivís en català, i el va convèncer.

Als 19 anys la seva vida va fer un gran canvi forçat. Va emmalaltir de tuberculosi pulmonar greu, que el va obligar a restar al llit un any sencer i va trigar 5 anys a recuperar-se del tot. I és llavors quan decideix dedicar-se a escriure per sempre. La família mai va entendre la seva decisió. Tot aquell temps va llegir molt. L’any 1953 amb 24 anys, es presenta al premi de poesia catalana més important de l’època, “Ossa Menor”, amb l’obra “Paraules al vent” i el guanya. El crític Antoni Pous li va trobar molts defectes , ell va agrair la crítica i es va esforçar per millorar. Va dirigir un grup de teatre i es presentà al festival de Cantonigrós, on va guanyar, i va conèixer molta gent important dins d’aquest àmbit d’escriptura i pensament. El director Ros Marbà va dir d’en Miquel que connectava amb la gent de qualsevol edat.

L’any 1956 es casà amb la Dolors Feixas i van anar a viure a casa dels pares de la Dolors, que vivien en una casa llogada a la filatura “La Blava”on treballaven. La Dolors era modista, cosia i ensenyava a cosir a les noies del poble. És molt important per a ell, i com sempre li passa, escriu un poema “Matrimoni” ......un sol mirall i un sol gest, una sola veu i podrem ser feliços ...”. Van tenir una filla i un fill. I comença una bona època per en Miquel. Treballa a tot arreu, escriu poesia, contes, articles als diaris, fa conferències, tradueix molts llibres del francès i de l’espanyol, fa de locutor ... Es fa militant de plataformes polítiques com el PSUC per lluitar per una Catalunya millor. Escriu la primera part d’ un poemari “La fàbrica” al voltant de la vida dura a la fàbrica, on trobem el famós “L’Elionor” que comença... “L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre .... Escriu també un llibre “El Poble. També posa música als seus poemes i fa de cantautor al costat d’en Raimon, tot això sense deixar d’escriure i editar els seus poemes i que el fan cada vegada més un poeta conegut i popular.

Però l’any 1970, amb 41 anys li diagnostiquen una severa esclerosi múltiple, una greu malaltia que ell sap l’anirà inhabilitant progressivament. Amb la seva actitud va voler lluitar contra la creença d’aquell temps “...si has nascut treballador, tu i tota la teva família, no podràs ser res més, mai podràs prosperar...” I aquest pensament el fa escriure més que mai. En els poemes “Els tres temps” comença a parlar de la seva malaltia . Als 43 anys és declarat invàlid de grau que ja no li permet treballar, però sí que continua escrivint. El comencen a anomenar “el poeta del poble” i rep molts premis, en rebutja alguns que li donen des de Espanya. I és llavors quan comença a pronunciar-se políticament, clarament compromès amb Catalunya. Publica “Quadern de vacances”, “Estimada Marta”, Premi de la Crítica, amb un gran èxit, que és un dels llibres més venuts a l’època.. “ Per l’abril farà set anys del desgavell, set anys cosits amb una agulla d’or a la sorra dels temps, platges enllà perquè la mar els senti i el sol i el vent en formi diademes ...” Tot i que ja està lluitant contra la malaltia, és un cant a la vida. Ell continua escrivint quan l’estiu del 1984 mor la seva esposa amb 56 anys, llavors escriu “Llibre d’absències” on diu “...Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa i el visc intensament sense tenir-te. I també “...Des d’aquesta aspre solitud et penso, ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa...” Escriu “Cançons sobiranistes” i es fa amic d’en Lluís Llach que diu que en Martí i Pol era el seu mestre i que posa música a molts dels seus poemes, fet que fa arribar encara a més gent la seva rica poesia, com “Un pont de mar blava” o “Camps de revoltes” que van presentar a diversos teatres de Catalunya.

Al cap de dos anys es casa amb Montserrat Sans i gràcies a ella en Miquel torna a escriure i el fa viure de nou. L’any 2003, a l’estiu hi ha una onada de calor molt forta que fa patir la seva ja precària salut, i l’11 de novembre, als 75 anys, va morir per complicacions de la seva malaltia. Un poeta vitalista, simbolista i a l’hora senzill, el poeta del poble, però d’una riquesa poètica extraordinària i que arriba a totes les classes socials, i avui dia també a les escoles.

“Un sonet per a tu que em fa més clar

tant el dolor fecund com l’alegria,

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: