La conferència fou impartida el dimecres 17de desembre de 2014.

``Els valsos de Richard Strauss´´

Sr. Joan Vives I Bellalta.

Cada època té la seva referencia musical.  Actualment tenim el rock, el jazz, música disco etc..En el segle XVI era la “pavana”, al segle XVIII el “minuet”. I al segle XIX va arribar el vals, que s’ha ballat al llarg de tot el segle XX i encara avui dia es pot ballar en algunes circumstàncies.

El vals va impactar moltíssim i va escandalitzar aquella societat puritana. Primer deien que per fer voltes, et  podries marejar i era un risc. Però sobre tot perquè fins llavors s’havia ballat de costat sense mirar-se els ulls ni tocar-se físicament. El vals es balla cara a cara, el noi agafa la noia per la cintura i s’agafen de la ma tots dos. S’ha d’entendre dins la perspectiva de l’època, el naixement del romanticisme, el canvi i l’obertura de costums...A partir del temps de Napoleó, la nova burgesia cada cop més opulenta i rica que mai havia gaudit de música privada, va trobar que el vals era “la seva música” i el vals és la dansa que reflecteix aquest esperit de canvi i rebel·lia.

D’on vé la paraula vals ? Podria ser de la parada alemanya “walzen” que vol dir “fer voltes” i els musicòlegs han buscat d’on podia venir aquesta paraula. L’any 1786, Mozart estrena “Les noces de Fígaro” amb llibret de Lorenzo da Ponte, ja trobem al Baró entonant un vals. El compositor valencià Vicent Martí i Soler va representar a Viena, on era molt conegut i molt ben acollit sempre, una òpera “Una cosa rara” on al final del primer acte hi ha un ball semblant a un vals. Va tenir més èxit que Mozart en aquell moment, la gent realment va descobrir el vals.

Sembla també que al Tirol, Baviera, hi ha una dansa típica semblant, l’andler, i que quan va arribar a Viena, la van refinar i polir i va agradar al poble. També en una partitura anglesa de l’any 1775 “The new german walz”, que va donar lloc a altres valsos i es va popularitzar a Europa.

Les guerres napoleòniques van aturar els balls i festes, però el 1815 al Congrés de Viena ja es tornava a ballar amb gran entusiasme. Anton Diabelli, un compositor austriac, l’any 1819, va escriure un vals a Viena i va demanar als compositors del moment que col•laboressin presentant variacions del mateix. I prop d’una cinquantena ho van fer. Hi van presentar variacions Schubert, Liszt, Hummel i molts més, però Beethoven, quatre anys més tard, va presentar-ne 33 variacions del mateix vals. Es coneixen com les “variacions Diabelli” de Beethoven. Franz Schubert va publicar un recull de valsos per piano, un d’ells “El vals trist” i també “Valsos de Graz”.

Karl M. von Weber, el pare de la òpera alemanya,  va escriure una peça de piano el 1819 “Invitació al ball”  que és clarament un vals, ell va continuar composant valsos , era la música que li demanaven.  Berlioz, a la seva “Simfonia Fantàstica” posa un vals en lloc del minuet tradicional que possiblement sigui el primer vals francès reconegut. També anys més tard, el 1841, orquestra la “Invitació al vals”. Era la primera vegada que un compositor escrivia un vals llarg amb una introducció llarga també. Aquesta forma va acabar sent tradició, tots els grans valsos tenen una introducció com actualment fan totes les grans orquestres. En els salons on es ballava, aquesta introducció servia per a que la gent s’anés aparellant, s’anés trobant i citant  per després quan començava el vals ja estaven en disposició de ballar  i entraven a la sala de ball.

Va ser una autèntica febre que va entusiasmar a un gran nombre de persones. Els valsos es tocaven arreu d’Europa,en petis cafès, en sales de concerts, en casinos i festes populars.

En aquesta època, també Chopin des de París, composa i toca valsos. Tot i que Chopin diu que la música és per ser escoltada, molts dels seus valsos es van ballar i es segueixen ballant.

Johann Strauss pare, de formació autodidàctica, primer forma part de la orquestra de Johann Lanner, però després es separaren i Strauss va formar la seva orquestra, i va ser realment el creador del vals vienès, va composar moltes marxes, galops, popurris i finalment la coneguda “Marxa Radeszky”. Ell no volia que els seus fills es dediquessin a la música, però la seva mare els va fer estudiar enginyeria i d’amagat del pare també música, que era el que els agradava. Gràcies a aquesta decisió de la mare de Strauss, ha estat possible, que ens arribés tota l’obra de Johann Strauss fill, que és qui estructura, modifica i enriqueix aquells primers valsos, transformant-los en aquelles joies que tots coneixem i escoltem. Va compondre uns 150 valsos, tots bonics, entre ells “El bell Danubi blau”, “Sang vienesa”, “El ratpenat”, “Vida d’artista”, “Roses del Sud”, “Contes en els boscos de Viena”, el “Vals del emperador” i molts més que tots coneixem.

Quan va caure l’Imperi Austríac, després de la guerra, es va considerar que el vals era una cosa passada de moda i acabada, però tots sabem que realment que no hi ha aquella afició a les sales de ball, però escoltar un vals en una dada senyalada com encara fan a Viena és encara vigent .