La conferència fou impartida el dimecres 10 de desembre de 2014

“Història de Montserrat “

Joan Rosàs i Martí,  Coordinador Museus de la Generalitat

Podríem dir que la història de Montserrat reflecteix la història de Catalunya. L’origen històric del santuari de la Mare de Déu de Montserrat es troba en l’ermita de Santa Maria, que l’any 888 el comte Guifré el Pilós dóna al Monestir de Ripoll.

En aquell moment hi ha ermitans que viuen a diferents capelletes i porten una vida solitària i aïllada del món, l’alou montserratí comprenia dues ermites situades al peu, Sant Pere i Sant Martí, i dues a la part alta de la muntanya, Sant Iscle i Santa Maria És un lloc eremític, solitari i escarpat, una espècie de Monte Athos català.

L’any 1025, l’abat de Ripoll i Bisbe de Vic, Oliba, funda un petit cenobi a l’ermita de Santa Maria regit pels superiors de Ripoll. El petit cenobi aviat rep pelegrins i visitants, els quals donen a conèixer entre la gent les narracions dels miracles i prodigis que obrava la Mare de Déu, començant així una gran devoció popular. Existeix documentació de l’any 1027 on hi consta que a Montserrat ja s’hi canten Misses. Poc més tard es troben dos Còdex litúrgics i comencen les donacions.

Durant els segles XII i XIII, a través de referències escrites dels miracles atribuïts a la Verge i divulgats per pelegrins i trobadors,  fan créixer la creença de Montserrat com a lloc sagrat i la devoció a la Verge miraculosa i es construeix la petita església romànica, també d’aquesta època procedeix la petita talla de la Verge. En aquells temps, es produïen miracles contínuament. El seu coneixement arribà aviat fora de les terres catalanes, paral•lelament a l’expansió de la corona catalano-aragonesa. Es fan peregrinacions des de diferents països, ofrenes de tota mena, llànties d’oli i de cera davant de la imatge, que en principi devia ser blanca, però amb el fum de tantes llànties es va enfosquir. Es diu que hi ha unes conegudes vetlles nocturnes on s’hi cantaven cançons i s’escrivien llibres on es lloaven els miracles de la Verge. Fins i tot, Alfons Xè el Savi va escriure Cantigas a la Verge de Montserrat “Cantigas Montserratines”. Els joglars canten aquests miracles. També el rei Jaume en parla.

Montserrat es va anar enriquint molt en aquest temps feudal donat que molts pagesos per no estar sota l’esclavatge feudal d’un noble preferia fer donació de la seva masia i terres a Montserrat. En ple feudalisme, Montserrat ven les masies escampades pel territori que havia rebut en donacions i compra les baronies, viles i castells dels voltants de la muntanya, així acaba sent una espècie de féu, construeixen un petit castell a sobre del monestir actual, la capella de Sant Dimas. L’any 1317, el monestir paga per construir el  pont  de Monistrol, per facilitar l’arribada de pelegrins.

A finals del segle XII, l’abat regent havia sol•licitat que es permetés ampliar la comunitat de monjos fins a 12, mínim requerit perquè es considerés abadia. El següent segle va ser el de l’inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del Monestir de Ripoll. Aquesta independència no va arribar fins el 10 de març de 1409, i va ser concedida pel papa Benet XIII, que eximí el monestir de tota dependència de Ripoll i el declararen immediatament subjecte a la Seu Apostòlica. En aquella època els monjos en general vivien una vida retirada, però no així a Montserrat, on hi havia molta vida cultural, per això des de Montecassino (Itàlia ) els hi van enviar 6 monjos  a fi que els reformessin i tornessin a la regla més estricta.. Aquests monjos, van quedar-se, i van renunciar a reformar-los.

Després de la guerra dels remences hi va haver una crisi general, però encara es va construir el claustre gòtic amb el beneplàcit del abat que era italià, Giuliano della Rovere, que després va ser el papa Juli II, encara amb bones relacions amb Roma.

Cap a finals del segle XV, el papa Alexandre VI, a petició del rei Ferran el Catòlic,el va annexà a la congregació de San Benito de Valladolid i al llarg de quatre segles Montserrat va dependre d’aquesta congregació espanyola. Varen ser uns segles amb una situació conflictiva permanent, i molts dels recursos del monestir eren enviats a Valladolid. El monestir va augmentar molt el patrimoni, es converteix en un centre cultural de primer ordre, influent arreu del món. Es construeixen hostatgeries, un nou edifici per els monjos, biblioteca, escoles, l’escolania etc...La biblioteca considerada la més ben proveïda de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona tenia a la fi del segle XVIII, 8.500 volums, 158 incunables i 322 manuscrits que provenien de l’antic fons medieval i alguns escrits i acabats en el propi Scriptorium com el famós Llibre Vermell de Montserrat.

El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat. Amb la guerra del Francès, es va saquejar i incendiar el monestir i van desaparèixer moltes obres d’art, la biblioteca i l’arxiu. Els tresors de la capella es van amagar , però després els van  vendre per diners per lluitar contra els francesos i varen seguir les depredacions i saquejos. L’any 1835, amb la desamortització de Mendizábal, l’abadia va patir l’exclaustració i no va quedar res. Degut a tot això,  la congregació de Valladolid va desaparèixer  també.  Va ser reobert el 1844 per l’abat Blanch, i el 1862 va ser unit a la congregació de Subiaco (Itàlia).

Al segle XX els edificis monacals i d’albergatge van ser refets i millorats, l’església reparada i embellida, la biblioteca i la pinacoteca es tornen a començar, l’arxiu i la impremta reparats també i es crea un museu bíblic i egiptològic pel monjo Bonaventura Ubach. El Papa Lleó XIII va proclamar el 1881, la Verge de Montserrat patrona de Catalunya. I Montserrat ha tornat a ser un focus de cultura al món.