• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2014 - 2015 03/12/2014 - “El nou ordre internacional i la conformació dels estats al segle XXI”
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferencia fou impartida el dimecres 3 de desembre de 2014.


“El nou ordre internacional i la conformació dels estats al segle XXI”

Sr. Joan Ridao i Martín. Doctor en ciència política. Professor de la UB. Llicenciat en dret.


La questió catalana inquieta i interessa molt arreu d’Espanya. Tot sovint es diu que s’ha produït una fractura al voltant del debat. Les enquestes diuen que el el 80 % d’aquests país vol decidir el futur votant i el 50 % planteja obertament la secessió com ho demostra el 9 de novembre. A Espanya algunes autonomies volen tenir menys autonomía, però no aquí a Catalunya. La vocació del catalanisme va néixer fa 150 anys, sigui federalista o conservadora. Vicens Vives ja deia que Catalunya ha tingut un projecte hispànic com sabem: Antoni de Campmany, Pi i Margall o Cambó, i sempre tenia una aspiració d’influir en “la política española”, i com deia Unamuno “de europeizar España”.  Després de la llarga nit del franquisme, amb la transició, el catalanisme torna a buscar per enèsima vegada, i va acceptar liderar el pilot de les Comunitats Autònomes. Els vascos van aprofitar els drets adquirits amb les guerres carlines i obtenen el règim fiscal i Catalunya va fer una aposta decidida per una millor democràcia per tota Espanya i treballa per una bona Constitució.  Durant uns anys s’eleva el llistó amb traspassos com la Sanitat, Educació i aquí també la Policia.

Però arriba un moment que es vol canviar l’Estatut, intentant introduïr el terme “nació”, així com blindar algunes competències sense ingerències de Madrid, aconsseguir una millor financiació, ja que a Catalunya patim un 8-10% de déficit fiscal cada any que ens obliga a fer retallades i a demanar capital a Madrid que ens el deixa però pagant interessos (i són els nostres diners !!), així com una millor presència activa a l’exterior per la nació catalana.

Es presenta el nou Estatut al Parlament de Catalunya que després d’uns petits canvis, l’aprova, llavors es presenta al Parlament de Madrid que el retalla molt, però el PP que ha estat recollint firmes contra l’Estatut per tota Espanya, l’envia al TC, on després de molts anys surt encara més retallat, tant que encara hi sortim perdent respecte de l’anterior. Pel juliol del 2010 hi ha la primera gran manifestació demanant al TC que la sentència sigui justa. La sentència surt el 28 de juny del 2010 amb un resum final: aquí hi ha un únic objecte polític que és Espanya i no hi ha res més a canviar. Cap demanda és atesa. I aquest és el punt d’ignició del procés. Ara volem un procés per arribar a un nou “estatus quo”, i volem un nou camí, algunes forces socials catalanes com OMNIUM i ANC entren a l’escenari polític. I tots volem el dret a decidir per expressar el que volem com s’ha fet al Quebec, on per cert es va perdre la votació, però la Cort Suprema del Canadà  diu que “el Quebec té dret a consultar” i ho faran. A Escòcia, inspirats en aquesta doctrina, també es va fer un referéndum perquè Londres els va reconéixer aquest dret. Madrid no reconeix cap dret. Però el dret a decidir s’ha anat carregant de raons:  democràcia, llibertat d’expressió, etc…

A Espanya la Constitució diu: Article 1.2 El subjecte de la sobirania és el conjunt de la població. Article 2. La Constitució afirma que Espanya és una patria comuna i indivisible. I desde Catalunya es van buscar totes les vies democràtiques possibles. Es va aprobar al Parlament demanar una consulta legal i acordada que va ser impugnada pel govern de Zapatero. Es va demanar fer un referèndum que també es va recòrrer al TC. Es va intentar fer un referèndum autoritzat a tot l’Estat que també es va negar. Uns diputats del Parlament de Catalunya van anar al Parlament de Madrid a demanar-ho, però també va ser negat. Es va aprovar al Parlament fer una consulta no refrendària que vol dir que no té garanties de cens electoral, participació o col•laboració i al cap de 48 hores i en cap de setmana!, el govern de Madrid  va dir que no, que allò era un referèndum amagat.

Llavors es va pensar en fer una consulta el 9N, amb unes circumstàncies dolentes molt negatives. No teniem cens, llocs, col•laboració, malgrat tot, es va tirar endavant i el 9N, 2,3 milions de persones vam anar a votar a Catalunya. Hi ha una reacció hostil desde Madrid i ho porta al TC, immediatament, dient que ha estat un acte de desobediència, rebel•lió i malbaratament de diners públics, acusant al President Mas, a la vicepresidenta Ortega i a la consellera Rigau com a responsables de la consulta del 9N. S’han fet paperetes, s’han tramès, s’han obert escoles, i els catalans han respost amb un gran èxit de participació, democràcia, alegría i ganes de poder expressar el que volem.

Hi ha d’haver una negociació, però ara es té molt clar que no ens aturarem. La doctrina quebequesa diu que s’ha de pactar, però a Madrid ens diuen “ni quiero ni puedo”, així no anem en lloc. Desde Europa no diuen res, si algú ha dit quelcom seguidament el fan sortir per canviar l’opinió, alguns diuen que els tractats no impedeixen l’adhessió d’un nou país que surt d’un anterior, però com que no s’ha fet mai, és una incógnita.

Tenim un país petit amb grans prestacions, som el 16,5 de la población total, el 25% en termes d’exportació, el 25% en turisme, aportem el 20% del PIB total espanyol, és a dir, podriem viure molt millor del que ara ho fem, si Madrid no ens fes patir el dèficit fiscal que ja dura anys.

Hem de preparar unes estructures d’estat que ho faci posible, hem de tenir clars els objectius que ens uneixen  i sobre tot,  fer les coses ben fetes. Tots plegats, algún dia ho aconsseguirem.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: