• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2014 - 2015 26/11/2014 - La província marítima de Mataró
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 26 de novembre

La província marítima de Mataró

Sr. Joan Gimenez i Blasco, Historiador, Comissari del Tricentenari del 1714 a Matar


Després de la Guerra de Successió, Catalunya queda sota el control dels Borbons.

Les grans superpotències europees especialment França i Anglaterra, tenen molts territoris colonials. Aquesta circumstància fa que necessitin d’ una gran marina de guerra.

Els Borbons volen modernitzar el país i volen també, una flota de vaixells per la marina de guerra.

No obstant tenien un gran problema: Qui construirà aquests vaixells i sobretot, qui els tripularà ?

Espanya va enviar al Marqués de la Ensenada, que portava les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies, a França per prendre model de la seva flota naval i la seva organització.

El projecte de crear una Marina Espanyola va consistir en dividir a trossos tot el litoral espanyol en “tercios” El Ferrol, Cádiz i Cartagena, i després dividint aquest, creant així les províncies marítimes. Mataró va ser llavors província marítima.

La província marítima de Mataró va tenir el seu origen el 1845 i va ser suprimida el 1867. Aquesta província anava geogràficament del turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau al límit entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Estava dividida en cinc districtes: Masnou, Mataró, Arenys, Blanes i Lloret. L'any 1867 es produí una nova organització administrativa del litoral i la província marítima de Mataró va desaparèixer passant a ser un districte "excepcional" de la província de Barcelona.

A fi de trobar gent que entengués de les feines de mar es va agafar tots els homes de mar de tot el litoral espanyol. Pescadors, mariners, mestres d’aixa, calafats, patrons, així com oficials i metges, i se’ls feia allistar a la recent creada tropa de marina on uns navegaven i lluitaven i els que es quedaven en terra construïen vaixells. A canvi d’ això tenien un salari de misèria i algunes concessions com per exemple no haver d’ allotjar soldats a casa seva. Els hi feia falta molta gent per tenir tots els vaixells complerts i demanaven a cada capital de Marina d’aportar 360 homes. Podien estar 5 ó 6 anys en el vaixell. La vida és molt dura i molts s’escapen, però els oficials tornen a buscar els homes a les nits. Si a una província li falta gent la porten d’una altra província.

A fi de poder obtenir la fusta necessària per a la construcció es fa un control exhaustiu dels boscos i qui gosa tallar-hi fusta per el seu consum és castigat i multat.

La província marítima de Mataró va ser una de les més importants en aquells temps, tenia agrupats molt homes de la mar : Artillers, mariners, oficials, grumets, patrons, metges, aprenents, mestres d’ aixa, calafats també captius, inhàbils i no presentats. Els no presentats eren persones que no volien fer aquest servei a la marina i s’ amagaven.

Els mestres d’aixa i els seus ajudants es quedaven a terra als Arsenals, un port tancat, on hi ha les drassanes, tallers i magatzems, lloc on es construeixen, s’adoben i es conserven els vaixells.

Els que es lliuraven del servei eren els que patien alguna d’ aquestes malalties o deficiències:

Estar “quebrado”, la manca de queixals ( a la mar havien de menjar un pa molt dur: la galeta de mar, que s’havia de posar en remull), la falta d’alguna extremitat per què no podien treballar bé, malalties oculars, sordesa, escorbut etc... i era el cirurgia qui ho decidia.

Dins la Marina hi havia una disciplina molt forta que feia una vida duríssima. Per una falta podien tallar la ma, travessar la llengua amb un clau roent, passar el mariner per sota la quilla del vaixell...

Les autoritats de Marina tenien un Jutjat propi i jutjava afers relacionats amb les persones de mar.

Cap al segle XIX, Mataró tenia el 79% del comerç marítim. Ja es comercialitzava amb Amèrica i això requeria tenir uns estudis geomètrics i nàutics molt més profunds que els necessaris per navegar pel Mediterrani. És llavors quan es creen les Escoles de Pilots, una a Mataró i l’ altra a Arenys. Les embarcacions podien ser de guerra, de tràfic, de pesca i de comerç.

L’any 1846 Masnou és el port més important del Maresme, ja que Mataró havia començat la industrialització i tenia altres interessos.

En aquell temps es menjava molt de peix. Els pescadors de Mataró marxaven cap a Cádiz , a Huelva i a Galícia per pescar. En aquells moments el que s’havia de fer per conservar el peix era salar-lo i això ho feien a terra. Algunes famílies s’hi instal·laren i, concretament a Huelva, en va sorgir una població, Isla Cristina, prop de Portugal, que avui dia està agermanada amb Mataró perquè hi viuen molts descendents de la nostra ciutat i on molta gent sap que són descendents d’aquells mataronins.

El comerç que es feia amb Amèrica era tant important que qualsevol producte que els hi portéssim era comprat per molt més valor del que aquí tenia i, a la vegada, comprant productes allà i venuts pel camí també era rentable i finalment comprant productes que aquí no teníem també es feia negoci. Aquest era un viatge que podia durar un any o més. Podien sortir de Barcelona, passant per Canàries fins a Buenos Aires portant els nostres productes tèxtils, puntes o aiguardent. Pugen cap a Uruguai on compren “tasajo”, carn seca, que transporten fins a Cuba on és l’aliment dels esclaus que treballen en els camps de la canya de sucre, pot comprar sucre i va a Amèrica on compra cotó que porta a Barcelona. Pot haver tingut beneficis per als propietaris del vaixell amb tots aquests canvis, i així va creixent la navegació aquells segles. D’aquí surten mitges, mocadors, navalles, tisores, barretines, vi etc... Aquests capitals tornen a les fàbriques catalanes i així arriba la industrialització tèxtil i metal·lúrgica, que farà prosperar tant a Catalunya

Curiositats:

· Un parell de REGLAMENTS de la Província Marítima de MATARÓ varen ser impresos a ca l’ ABADAL.

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: