La conferència fou impartida el dimecres 9 de novembre.
“La missió arqueològica de l`any 1907 de Josep Puig i Cadafalch"
Sr. Enric Soler i Raspall.
L’any 1907, l’Institut d’Estudis Catalans de la nova Generalitat, va muntar una missió arqueològica formada per 5 persones, amb l’objectiu de prendre consciència i catalogar el patrimoni romànic català existent en aquelles llunyanes valls i que fins aleshores mai abans s’havia documentat. L`expedició va començar el 30 d`agost de l`any 1907, integrada per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, Guillem M. de Brocà, jurista, que podia incorporar el dret català allà dalt de les muntanyes, mossèn Josep Gudiol, arxiver de la catedral de Vic, que portava dues cartes del bisbat que van ser com un salconduit i van obrir moltes portes, l`arquitecte Josep M.Goday i el fotògraf Adolf Mas que amb gran rigor ens llegà un gran arxiu fotogràfic. L`expedició va durar 15 dies i van visitar Narbona, Tolosa de Llenguadoc, la vall de Luchon, la vall d`Aran, la vall de Boí, i ja a la Ribagorça aragonesa, el monestir d’Ovarra i la gran catedral del bisbe Ramon, a Roda d’Isàvena. Una de les meravelles que van trobar pel camí va ser el “Pantocrator” de Sant Climent de Taüll. Gràcies a aquesta iniciativa s`ha salvaguardat aquest tresor que vam estar a punt de perdre, un tresor romànic català que actualment es conserva la majoria al MNAC i que està considerat com a Patrimoni de la Humanitat, com ho demostra la gran quantitat d’experts visitants de molts països, que reconeixen el seu extraordinari valor. Tot va començar en aquesta expedició del 1907, patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans que ja entenia la importància per Catalunya.
La Generalitat va muntar una exposició itinerant l’any 2007, que va tenir molt d’èxit, i l”Obra Social” de la Caixa, va editar un catàleg sobre aquesta expedició. Enric Soler el va conéixer, el va llegir amb interés i va decidir fer-la també ell tot passant pels mateixos camins que l’expedició. A primers del segle XX, l’any 1904, l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner ja s`havia interessat pel romànic del pirineu, havien arribat fotos i referències de la riquesa d’aquelles edificacions, i va fer un viatge amb l’objectiu de recollir plànols, fotografies i altres anotacions per fer un inventari molt complert, però el seu deixeble, Josep Puig i Cadafalch, es va anticipar amb la seva missió arqueològica i Domènech i Muntaner va renunciar a publicar el seu treball.
Va començar a Sant Sadurní, la gran catedral romànica de Tolosa de Llenguadoc, amb un frontal romànic extraordinari, el Claustre dels Agustins, amb un Museu que actualment és com un bosc de capitells romànics d’una riquesa extraordinària, l’església de Sant Tritous, Saint Aventin amb àbsis, campanar i escultures adosades. El fotògraf Adolf Mas va fer un gran treball, molt meritòri, a més , per la dificultat de carregar 80 kilos del material fotogràfic d`aquella època a lloms de mules. L’expedició va passar del vessant francès i van fer cap a la Vall d`Aran, passant pels boscos de San Mamet fins el Portillon, el coll que separa la vall de Luchon de la vall d’Aran, i baixant fins a Bossost. Amb les fotografíes del Sr. Mas, es pot veure el canvi de la vegetació en aquests 100 anys, abans tot pelat i actualment, tot un bosc espès. El seu valuós i minuciós treball de camp, va servir per al “rescat” segons alguns, i “espoli” segons uns altres, d’aquelles valuoses peces d’art sacre.
La feina realitzada per aquesta expedició històrico-arqueològica la coneixem gràcies als documents conservats i publicats més tard, i que ens permeten saber exactament quin era l’objectiu de cada integrant de l’expedició
