La conferència fou impartida el dimecres dia 29 d’octubre.

Grenlàndia i la identitat inuit. Cap a un estat propi.

Sr. Francesc Bailón. Antropòleg. Escriptor i divulgador de la cultura inuit.

Els primers pobladors de Grenlàndia es creu que varen arribar de Sibèria cap el 2.500 A.C., caminant al llarg d’uns 100 anys i recorrent uns 8.000 Km. Aquests van desaparèixer, el clima era massa dur. Sobre l’any 750 A.C. arriben els coneguts com “dorset”, que s’estableixen al nord de l’illa i que també varen desaparèixer. Cap l’any 1000 de la nostra era és quan arriba la cultura “thule”, els ancestres dels actuals “inuit”, que venien d’Alaska, i travessant el nord del continent americà, s’establiren a les costes sud i est de la illa. Aquests thule seran els que definitivament colonitzaran el territori i dels quals procedeixen els actuals “inuit “.

Sobre els anys 970-980 varen ser els exploradors víkings com Erik el Roig els que procedents d’Islàndia també colonitzen l’est de la illa establint una colònia sota el domini de Noruega. És d’aquí que li bé el nom, Els víkings la van anomenar Gronland, que voldria dir “terra verda”. En aquell temps també hi arribaren els primers missioners de l’església i establiren algunes diòcesis, però igualment varen desaparèixer, probablement un canvi climàtic extrem va malmetre aquells establiments. Les condicions meteorològiques d’aquelles terres són realment rigoroses. A les terres sobre el Cercle Polar, el sol s’amaga el 24 d’octubre i desapareix fins el 15 de febrer, deixant una llarga nit total de 4 mesos, amb temperatures que poden arribar als 40 sota zero, i que feien impossible la supervivència en aquells temps. Els pobles de sota del Cercle Polar tenen dia i nit, tot i que les temperatures també són molt baixes, però en aquests territoris es dóna més abundància de balenes, foques, caribús i altres animals que determinen la supervivència i evolució dels grups que s’hi establiren aquí com els víkings. Cap l’any 1420 la Petita Edat de Gel va afectar tots els continents així com també les terres aquelles, i molts establiments humans varen haver de fugir.  Quan al segle XIV Noruega i Dinamarca es van unir, Grenlàndia va ser considerada una colònia més danesa que noruega. El rei danès havia reivindicat  moltes vegades la possessió de l’ illa de Grenlàndia com feia constar en el seu escut on hi havia un ós polar.

L’any 1721 una expedició mercantil i religiosa comandada pel missioner norueg Hans Egede va arribar a Grenlàndia per saber què en quedava dels antics pobladors i per esbrinar si els catòlics que hi havia abans de la Reforma encara hi eren, es pot considerar com una mostra més de l’interès de la corona danesa per la seva colònia. Es va fer la primera traducció de la Bíblia a la llengua inuit, així com també el primer diccionari. Poc a poc, el comerç de Grenlàndia es va anar obrint cap a Dinamarca que varen monopolitzar-lo, i al llarg d’un segle es va tancar el comerç a d’altres països. Solament acceptaven exploradors per cartografiar el territori i poder afegir les noves descobertes. Els missioners, els comercials, els baleners, tots eren danesos. Quan el 1784, Noruega i Dinamarca es separen, Grenlàndia ja queda sota el domini exclusiu de Dinamarca.  Al Llarg del segle XIX, Grenlàndia,va ser per la seva situació propera al Pol Nord, un punt d’interès científic molt important. Exploradors i  científics polars reconeguts com William Scoresky i Knud Rasmussen i d’altres hi varen fer moltes expedicions.

També en aquesta època, Samuel Kremchit, ja nascut a Grenlàndia va escriure una ortografia i una gramàtica pròpies de la llengua inuit que van estar vigents fins a mitjans del segle XX. El 1861 es va publicar el primer diari en llengua inuktitut i a finals dels segle XIX es considera que tots els inuit saben llegir i escriure.

En aquells temps, Noruega no havia acceptat la sobirania danesa sobre l’illa de Grenlàndia i varen recórrer al tribunals, però la Cort Internacional de La Haya l’any 1933, conclou que Grenlàndia pertany a Dinamarca per la seva llarga relació, tot i que la tracta com una colònia. Així, quan la segona guerra mundial, Dinamarca estableix un tractat amb Estats Units el 9 d’abril de 1941,Grenlàndia ha d’acceptar una base naval militar al seu territori, la base de Thule, que va ser molt important durant la guerra i també després els llargs anys de la “guerra freda“ amb la Unió Soviètica. És el 1956, 23 anys més tard, quan l’estat danès considera que ja pot ser una nova província del regne. A partir d’aquell moment, Dinamarca estableix la seva pròpia  Constitució a Grenlàndia. L’any 1973, en una primera ampliació de la CE, Dinamarca entra a formar-ne  part, així com Grenlàndia. En aquells temps, la majoria de nens grenlandesos reben ajudes per anar a estudiar a la metròpoli tot pensant que es formarien com a bons danesos, però quan tornen al seu país veuen necessari defensar el seu propi territori i no el regne llunyà. Així, formats a Europa, però organitzats com grenlandesos, presenten al Tribunal d’Estrasburg, la màxima autoritat per Europa, la demanda d’un Estatut d’Autonomia per poder separar-se de Dinamarca. El Tribunal ho considera i conclou que és adient i el 1 de març de 1979 , Grenlàndia és el primer territori autònom d’un país, amb un parlament i govern propis i diverses competències. Ara, canvien el nom del país, la capital passa a ser Nuuk, canvien el nom del Cap d’Estat, creen la festa nacional, el 21 de juny, i un himne.

Tot i els avenços, els grenlandesos veuen que no es pot lluitar contra les normes, i que és millor anar a poc a poc i fer-ho bé. Al llarg d’aquests anys,  tot i dependre com a província, Grenlàndia havia crescut molt econòmicament. Tots els països han de demanar i pagar llicències per la pesca en les seves aigües, molt riques en bacallà i halibut . També es descobreixen minerals molt valuosos com la “criolita” i “terres rares” que son molt buscats i molt ben pagats per l’ús en les tecnologies modernes de tots els països, fet que fa que Grenlàndia prosperi com a país arribant a tenir un molt bon nivell de vida i ara es veuen amb prou força com per començar a demanar.

Molts inuits no  volien pertànyer a la CE, i en una votació al FOLKETING (govern danès) del que formaven part, el 23 de febrer de 1982 els grenlandesos van votar separar-se de la U.E. i van guanyar per una majoria del 53 %, resolució que es va fer efectiva  el 1985. Creuen necessari fer créixer el país per ser més forts. És un país amb una geografia difícil pel seu clima. Al llarg de10 mesos gran part de les terres congelades, pel corrent del Labrador molt freda. Però poden caçar foques, balenes, pescar sobre el mar glaçat, usen les pells per vestits. Són la 2ª reserva d’aigua dolça del món. Les escoles avancen molt. Els nens aprenen 5 idiomes, anglès, danès, alemany i dues llengües pròpies. No tenen trens ni carreteres, ni arbres, tenen geleres enormes, muntanyes de més de 3000 m.  però amb els trineus de gossos arriben arreu. Actualment, les cases són confortables totes tenen nevera ? equips de música i la tecnologia també els ha arribat per fer-los-hi la vida més agradable com la televisió, l’ordinador i el mòbil. El seu esport nacional és el handbol. Tenen un aeroport internacional i diverses ciutats on es concentra la població i el lleure.

Hi ha diversos partits polítics de totes les tendències, i últimament els independentistes són els que més pugen. I arribà el moment que Grenlàndia demana fer un referèndum per la Independència. Dinamarca ho va acceptar i el 25 de novembre de 2009 es van fer  les votacions. Amb un 72 % de participació, i un resultat final del 75 % a favor de la independència i per un país propi, es pacta amb Dinamarca que la plena independència arribi el 25 de juny de 2021, el 300è aniversari de l’arribada dels danesos a la illa. Creuen que tenen un temps per treballar i preparar el país pel nou repte, però saben que això només depèn de la voluntat ferma i decisiva del poble grenlandès.