La conferència fou impartida el dia 22 d`octubre.

“Dalí : la trajectòria d`un artista obsessionat per la ciencia”

Sra. Montserrat Lamua i Cassou. Professora d’història de l’art I de l’Institut Europeu de Disseny.

La senyora Lamua ens va dir “sortiran d’aquesta xerrada més al•lucinats per en Dalí que a l’entrar”. Dalí feia creure a tothom que era un poca-solta. En un retrat fa col•locar unes dones de manera que vistes de lluny, en el retrat, semblen una calavera. Dalí és un artista que mai et deixa indiferent, era molt bon dibuixant com ho podem comprobar en els seus nombrosos dibuixos i esboços. Sabem que era ambidextre. També es pot dir que Dalí era un geni, una persona molt especial, veia i descobria coses que l`altre gent no copsava, i el que els altres veien, ell no se’n donava compte (o no volia veure-ho). Quan va evolucionar cap el surrealisme va encetar una etapa gloriosa.  S`interessava per la física, la química, les matemàtiques, les seves obres eren molt profundes. Va ser un artista polifacètic i va entendre molt bé el que és el màrketing i la publicitat de la qual s’en va aprofitar. També era molt bon escriptor, bé que les faltes d`ortografía no l`importaven. Quan en Joaquín Soler Serrano, el gran locutor de ràdio d’aquella época el va entrevistar, Dalí li va dir que la diferència entre un boig i ell era que el boig estava boig, i ell no.

Dalí, va neixer a Figueres als tres anys de morir el seu germà, i li van posar el mateix nom “Salvador”, ell deia que el portava a dintre, que convivia amb ell. Dalí va rebre una educació molt desigual, a voltes molt permisiva, i al poc temps tot el contrari, fins i tot amb algun “bolet”.  Molt imaginatiu, i també poc fidel a la veritat com a les seves memòries, que sabem que no tot va ser com ell ho explica, es pot dir que tenía una paranòia crítica. De jove era un noi molt guapo i atractiu. Malgrat que al morir estava molt envellit físicament, la seva ment encara era molt clara. Sabem que Dalí admirava el seu professor Joan Nuñez, el posava sempre sobre un pedestal i com exemple de bon professor, tot i que hem de dir que Dalí va ser un deixeble avantatjat.

El pare, notari, va valorar Dalí, i amb influències va aconseguir una plaça per a Salvador a la “Real Académia de Bellas Artes de San Fernando” a Madrid, on va viure una temporada i allà va conéixer molts dels artistas després reconeguts, com Lorca, que van arribar a ser bons amics en aquells temps d’Acadèmia. Però Dalí no volia títols, volia la llibertat de pintar com i quan volgués, així en una prova es va negar a parlar de “Rafael” dient al tribunal que ell en sabia mès sobre aquest pintor, que els que l`examinaven. Li agradava provocar i finalment, el van expulsar. Enfadat,  el pare el va fer fora de casa, i Dalí va llogar una caseta a Port Lligat, lloc que en aquell temps era totalment desconegut per a tothom, i on va retrobar-se amb els seus paisatges i la seva tranquil•litat que era el que Dalí necessitava per a pintar. Es va pintar un autoretrat. Va fer tot el possible perquè el turisme no malmetés aquest lloc privilegiat, allà agafava forces, s`omplia d`energía.

L`any 1924 l`inspira el surrealisme intel•lectual i literari d`André Breton, expresant amb imatges, les vivències de les quals en aquell temps no es podía parlar, resumint-les en el seu quadre “El gran masturbador”, que representa alhora la seva mai resolta problemàtica. L`any 1927 amb les teories de Sigmund Freud sobre l’inconscient, interpreta i enten el que sentía quan era petit.

La geografía de la seva terra influeix molt en la seva pintura, en la multiplicitat de formes en els seus quadres. Dalí  es considera un home complert del renaixement, seguint les teories d`Albert Einstein pinta l’elasticitat del temps amb els seus famosos i trencadors “rellotges tous” d’una gran plasticitat com moltes de les obres que representaven els seus somnis onírics.

Té una sotregada sísmica emocional amb la bomba atòmica, que el fa interesar-se per la física nuclear, així noves formes en els seus quadres ho donan a veure “La Leda atómica” on tot està enlairat, res toca a terra, no es recolza res, tot està suspès com després d’una gran explosió.

Diversos Premis Nobel van anar a parlar amb Dalí del que només ell entrevèia, diferent del que veia la gent i que ell savia traslladar a les seves teles, que els experts expliquen i és llavors quan pots arribar a “entendre” una  mica les raons del que ell volia expresar i com resolt el quadre.

Gala li va donar la força i seguretat que no tenía abans de conèixer-la. Es necessitaven. Entre les obres de Dalí també figuren algunes joies, diferents de les corrents, son unes joies que tenen vida, tenen moviment. Així també com algún motiu dels seus quadres que els joiers han presentat, com els rellotges tous que son veritables joies que ens mostren el Dalí especial i únic.