La conferència fou impartida el dimecres 15 d’octubre
El Papa i el Sínode
Mn. Gaspar Mora i Bartrès. Doctor en teologia moral
UN PAPA SORPRENENT
El Papa Francesc ens ha sorprès dia rere dia. Des del primer moment de ser nomenat Papa ja va trencar el ritual de sortir a la finestra i beneir al poble, ell es va agenollar i va demanar al poble : “ pregueu per mi”.
El seu primer viatge va ser a la illa de Lampedusa, desprès de la tragèdia dels immigrants.
Ha descartat les estances papals i ha preferit anar a dormir a la Residència Santa Marta junt amb altres cardenals i personal del Vaticà.
Un dia en una de les seves sortides amb el Papamòbil va convidar a pujar-hi a un sacerdot sud-americà, amic seu que estava entre la gent.
El Papa Francesc ha trencat infinitat de normes arcaiques de la Cúria Romana i del Vaticà.
Però el més important que fa és intentar anar a les arrels dels problemes i mirar més enllà de l’evangeli.
Un objectiu seu és canviar la Cúria Romana perquè considera que malgrat ser bona gent són gent de despatx que no coneixen gaire el poble. Per això ha nomenat a vuit cardenals assessors seus però cap és de la cúria.
Ell diu: “Hem de sortir a fora” Els bisbes som pastors i fent broma diu “ hauríem de fer olor d’ovella” . “L’església hauria d’anar cap a la gent “
En una ocasió se li va demanar l’ opinió sobre els homosexuals i la seva resposta va reflectir la seva idea de la missió acollidora que hauria de tenir l’ Església Catòlica vers la gent, concretament va dir: “ Qui sóc jo per condemnar a ningú ? “.
CONVOCATÒRIA D’UN SÍNODE
El Sínode és una reunió d’ uns tres-cents bisbes representants de diversos episcopats del món, que es convoca cada quatre anys per parlar d’ un tema important per la societat en general i pels creients en particular.
El Papa Francesc malgrat que només feia dos anys de l’últim Sínode, l’any passat en va convocar un d’ extraordinari per parlar sobre la família i la seva complexitat actual.
Amb la voluntat de saber les opinions de tothom i no només de les comunitats eclesials, religioses i parroquials, es va elaborar un qüestionari que va poder ser contestat per tothom tant de l’àmbit religiós i d’ Església com per qui no pertany a l’Església, a fi de saber de primera mà el què realment es pensa i com la gent “vivim” la família en l’ actualitat.
Llavors al Vaticà varen anar arribant mils i mils de respostes les quals es varen recollir en un document, l’ “Instrumentum laboris”.
El Sínode per parlar de la FAMILÍA consta de dues parts :
La primera del 5 al 19 d’octubre del 2014, on es debaten tots els aspectes assenyalats en les respostes del qüestionari.
La segona serà a l’ octubre del 2015, on es prendran les decisions consensuades entre els bisbes assistents al Sínode.
El missatge del papa Francesc vers els bisbes reunits en el Sínode és molt clar i contundent: “Anem més enllà” és a dir avancem cap a la gent per conèixer i entendre la seva realitat i així poder-los acollir de veritat.
REFLEXIÓ
Mossèn Gaspar Mora ens explica la seva reflexió sobre l’ escull que l’Església ha tingut sempre i encara el te quan es parla de família, és ESGLÉSIA i SEXUALITAT. L’Església no s’ha actualitzat en el concepte de la llibertat de la parella i la seva sexualitat, les seves posicions i declaracions actuals no agraden a ningú. S’ha de repensar el tracte amb la gent que no compleix. Repensar la teoria i repensar la pràctica.
El Papa Francesc ens diu que hi ha d’haver una funció d’acolliment amb tots els que se senten catòlics davant d’aquest món complicat.
Ell ens diu, recollint l’ opinió del sociòleg Joan Estruch * “ la nostra cultura és la de la llibertat” per tant en molts aspectes de la vida quotidiana ens trobem com encotillats: No podem fumar en llocs públics, no podem circular per segons quins carrers, no podem gaudir la música a tot volum, no podem portar la nostra mascota lliure pel carrer, no podem, no podem i no podem ....... malgrat que tots ho acatem pel bé de la societat. No obstant en el camp de la SEXUALITAT no deixem que ningú ens hi posi normes, ho podem fer tot. Aquest és l’ escull a on topen les normes de l’església actual. No encaixen de cap manera en el pensament de la gent del nostre temps. Un bon exemple és l’ actitud de l’Església vers els divorciats. També es troba una mica descol•locada amb el tema dels fills i de la homosexualitat. Però avui, el Papa Francesc ja diu : La meva teoria és una però aquesta persona no la puc condemnar. En aquesta actitud s’hi reflecteix clarament la distància entre la Doctrina (el pensament teològic) i la manera de tractar a les persones catòliques que no compleixen els principis de l’Església. Hi ha persones que se senten catòlics, però que estan separats, divorciats, tornats a casar ...S’ha fet un gran pas acceptant que la llibertat és un tema fonamental. L’ Església no havia acceptat cap canvi. Però l’Església està enviada a salvar, no a condemnar, és a dir, la Doctrina seguint el missatge de Crist que ens diu: Estimeu, perdoneu, acolliu..... i l’Església dicta la norma: Una persona divorciada no podrà prendre la Comunió.
QUÈ HA DE FER L’ESGLÉSIA ???
- Repensar la teoria
- Repensar el tracte a la gent que no compleix les normes ( que en som molts els pecadors )
- L’ Església ha d’aprendre a no condemnar i acollir a tothom tal com és deixant una mica de banda la radicalitat de segles.
- Anunciar el seu missatge evangèlic de manera positiva perquè es conegui, s’ entengui, s’estimi i es visqui. No solament s’obeeixi.
¬ Joan Estruch Gibert és el director de ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) des de 1974, el primer grup d’investigació de la sociologia de la religió a Catalunya, nascut en el sí de la Universitat Autònoma de Barcelona. Són el seu objecte d’estudi la religió i la cultura catalana i global, i les minories religioses.
