La conferència fou impartida el dimecres 7 de maig.

La República dels mestres, els mestres de la República.

Sr. Salomó Marquès i Sureda.

Salomó Marquès, mestre i pedagog, diu que al parlar dels mestres de la República ho farà d`una manera diferent des de aquí a Catalunya que ho faria a la resta de l`estat espanyol, ja que allí van passar més ràpidament de la República al feixisme , aquí  varem tenir, la República en pau i la República en guerra. Hem de saber d’on venim, no hem d’oblidar el passat, però mirant sempre endavant, la democràcia es construeix en la memòria.

L’any 1931, la jove República pateix d’uns fets que marcaven l’educació que s’havia donat fins llavors : poc interès per l’educació, grans deficiències d’infraestructures escolars, un baix nivell cultural de la població, una rutina en l’ensenyament que no sortia del mestre, la tarima i la pissarra acompanyat de la baixa formació dels mestres i d’un ensenyament centralista i segregat amb una manca de llibertat i d’organització a tots nivells. L’obra cultural i educativa de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya va ser ingent. Van impulsar l’Escola Normal de la Generalitat per la formació dels mestres i el mètode Montessori aplicat a les escoles, com també el Decroly, el Claparède, o el racionalisme de Ferrer i Guàrdia. El canvi va ser positiu. Eugeni d’Ors va dirigir primer els estudis Normals, però el gran impulsor va ser Alexandre Galí, així com de l’escola d’estiu. L’escola va esdevenir laica, unificada i activa amb contacte amb la natura. Va millorar la formació del professorat afegint  una formació permanent. L’any 1932 es va implantar l’escola d’estiu per reciclar-se continuadament i es va iniciar una política de construcció d’escoles. Mancaven 27.000 places i el primer any se’n van reduir 7.000.

Si volíem un país culte, s’havia d’invertir en educació. Tothom té dret a la cultura, amb un seguiment post escolar pels que no facin estudis superiors. Podem dir que va ser “la República dels mestres” ja que molts dirigents ho eren, el primer ministre d’Instrucció Pública Marcel•lí Domingo, l’alcalde de Girona Miquel Santaló, el president de la Diputació Cassià Costal, així com els professors de l’Escola Normal Joan Crexells , Rosa Sensat, Joan Estelrich, Eladi Homs, Pompeu Fabra, Pau Vila i molts d’altres que van transformar completament l’escola catalana. Tots ells van creure que l’infant ha de ser el primer ciutadà, s’havia de fer passar a la gent de súbdits a ciutadans, la ciutat la fem i l’avancem entre tots. L’escola republicana va instaurar les classes mixtes i va tornar el català a l’escola, prohibit per Primo de Rivera. La Constitució deia que l’estat no tenia religió oficial, però es respectava el pensament diferent. L’ensenyament de la religió quedava a casa i a l’Església. A l’escola, formació cívica i moral .Els pares podien triar l’escola. I els religiosos, jesuïtes o maristes varen continuar ensenyant sense portar hàbit. L’educació es basava en tres continguts : el 1er, matèries per créixer com a persona com la filosofia, la pedagogia i la història de l’educació, el 2on, els coneixements que s’han d’ensenyar com francès, ciències naturals, geografia, història i matemàtiques, i el 3er grup, la part didàctica per a saber comunicar-se. L’escola es va tornar més activa, van suprimir la tarima, l’ambient més acollidor, desvetllant l’interès dels alumnes que acabava amb un any de pràctiques. Els mestres ensenyaven a pensar, no a magatzemar coneixements. L’escola provocava als nens a observar i experimentar, a fer intercanvis entre escoles, colònies, sortides al camp, biblioteques, publicació de revistes, museus, treballs manuals…tot un nou i complert programa.

Catalunya volia les competències exclusives en ensenyament però el govern li diu que la Generalitat sols pot crear escoles, i és quan es creen les Escoles Normals.

L’any 1933 guanyen les dretes i moltes d’aquestes iniciatives queden frenades, però es va continuar. L’any 1936 torna la República i poc després la guerra. Aquí a Catalunya, dins la guerra, esclata una revolució que ho fa més difícil encara ja que s’ha d’acollir els nens que venen d’altres províncies . Es crea el Consell d’Escola Nova Unificada CENU per continuar fent l’escola que volien, una bona llei que no es va poder aplicar del tot amb cantines, escola del mar, de muntanya, d’higiene, amb guarderies etc.. Tot això va acabar quan al final de la guerra varen entrar els nacionals que van abolir aquestes innovacions dient que la coeducació era un delicte i que no volien “hechos diferenciales” i el primer de tot va ser tornar a l’escola separada. Creien que pensar és molt perillós perquè vol dir tenir criteris i raons. Ells volien submissió.

Molts mestres varen haver de marxar a l’exili, els que es varen quedar els van depurar i obligar a seguir les seves normes, així que Catalunya va perdre molts valors acadèmics i humans.

Salomó Marquès és un guardià de la memòria històrica dels grans mestres que ha tingut aquest país. El “Fons Salomó Marquès” estudia el Magisteri Exiliat de Catalunya, i com a mestre ens ha fet un regal, ensenyar-nos la pedagogia com un model i amb una finalitat: el bé dels nens.