La conferència fou impartida el dimecres dia 9  d’ abril

“L’obra de William Shakespeare i

la seva influència en l’ evolució del teatre modern”

Sr. Ramon Bacardit  i Santamaria

Professor de filologia catalana

El teatre romàntic sense Shakespeare no existiria, molts el consideren com al dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres es representen més vegades que les de qualsevol altre escriptor. Sempre ha estat un tornar i tornar sobre elles.

En realitat William Shakespeare, va ser l’autor de tantes obres de teatre o van ser escrites per algú altre ?

Hi ha diversos temes controvertits al voltant de la figura d'aquest autor. El més important és sobre l'autoria real o no de les seves obres, que alguns crítics atribueixen a altres escriptors com més ara Francis Bacon, que per preservar el seu anonimat va signar amb un pseudònim. Però molts d’altres ho neguen i creuen que va ser realment Shakespeare l’autor de tant ingent i magnífica obra.

Va néixer a Strattford-on-Avon, i tot i no arribar a la Universitat, va tenir certs estudis que li van permetre fer de mestre d’escola, també va tenir experiències comercials i com advocat, coneixedor de les lleis, les famílies, els camperols, amos, servents i senyors, que sembla li van donar un gran coneixement de les persones. També devia conèixer els clàssics, doncs treballa i barreja d’una forma molt harmònica temes de Ovidi, Dante o Maquiavel provant la seva cultura, però tota la seva obra està adobada d’una saviesa popular molt ben aconseguida.

Tampoc sabem realment si era catòlic, viu en un moment en el que Anglaterra havia trencat amb Roma i Enric VIII era el cap de l’església anglicana. Algunes obres apunten a un agnosticisme real com “La Tempestat” o “El Rei Lear” que no semblen pas de fons catòlic.

Es va casar amb Anne Hathaway amb qui va tenir diversos fills.

Per qüestions econòmiques i després de tenir algun plet, marxa a Londres a treballar, on comença fent d’actor en el mateix teatre “The Glove” que més tard seria on triomfarien les seves grans obres. Es dedica també a buscar arguments per escriure obres i així va començar el seu camí de mestre de dramaturgs. Es veu que coneix molt bé el món del teatre des de dins, totes les seves anteriors experiències fan que sigui una mina de saviesa popular, un geni creador de situacions, que sap usar en cada moment de les seves obres, on veiem representats tots els arquetips de la condició humana amb un llenguatge inigualable.

En aquell temps, les dones no podien fer teatre i es disfressaven de nois per poder actuar. Ell ofereix un espectacle per a tots els públics, amb el poder de la seva paraula, les seves obres s’entenen perfectament. Tenia un públic molt ample i fidel, des de els illetrats que entenien l’obra i l’argument, fins els més cultes que entenien i gaudien de les seves paraules, fins i tot de les sobreenteses.

A”Les alegres comares de Windsor”, les dones se’n riuen de Falsttaff, l’home que viu els plaers de la vida i la dedica a la reina Elisabet que l’admirava.

El “Teatro della Comedia” italiana, aprofita també les seves obres sols que els actors fan servir màscares, molt de moda al país.

És un autor innovador, no segueix les normes ni les regles, barreja temes, personatges i espais, té influències del teatre medieval religiós i profà, de les tragèdies de Sèneca, o les comèdies de Plaute, de la tradició pastoril amb el mite de l’Arcàdia feliç etc.. Molts melodrames són còpies de les seves obres. Els seus personatges han de gestionar el desig i la passió com a “Romeu i Julieta”, o “Antoni i Cleòpatra”, altres lluiten amb el dubte etern com “Hamlet” que vol certeses “Ser o no ser”. En “El Rei Lear” hi ha les predileccions dels pares per un fill i les conseqüències. A “La Tempestat”, a través de la raó creuen poder dominar el món. Calíban és la part fosca i dura de la vida, i Ariel l’esperit burlesc, volàtil i positiu. Dins les comèdies tenim “El somni d’una nit d’estiu”, “Al vostre gust”, “Nit de Reis” o “Mesura per mesura”, totes elles actualíssimes. I dins de les seves tragèdies, tenim “Enric V” “Enric VI” i “Enric VII. I “Ricard II, i “Ricard III” on tots els seus personatges actuen sols i que han influït en autors del teatre de l’absurd, en autors romàntics com Victor Hugo i Àngel Guimerà i d’altres.

La seva obra és extensíssima. Algunes de les més importants les podríem classificar així:

TRAGEDIES:

De passió:

    Romeu i Julieta

    Antoni i Cleòpatra

D’ ordre:

    Hamlet

    Macbeth

    Juli Cèsar

D’aïllament:

    El rei Lear

    Otel•lo

COMÈDIES:

    El somni d’una nit d’estiu

    Al vostre gust

    Nit de Reis

    Mesura per mesura

OBRES HISTÒRIQUES:

Trilogies:

    Enric V

    Enric VI

    Enric VII

    Ricard II

    Ricard III

William Shakespeare, juga sovint amb la condició humana i les seves febleses, però demostra que la coneix molt bé. Ell escrivia teatre per guanyar-se la vida, però al final el que s’ha guanyat és el lloc de ser considerat l’autor dramàtic més important de tots els temps, pare del teatre modern i que ens ha deixat un llegat impagable d’obres sobre la mateixa condició humana.