• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2013 - 2014 19/03/2014 - "Església i sagraments avui"
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres dia 19 de març

"Església i sagraments avui"

Mossèn .

 

Estem vivint uns temps en que tot està qüestionat, tot està en crisi, abans de l`econòmica ja hi havia la crisi religiosa, la vida de religió de moltes persones es reduïa a quatre moments puntuals:  el bateig, el casament, l’extremunció i el funeral, ara aquests actes religiosos estan minvant . Alguns demanen el bateig, pocs la primera comunió, ja molt pocs es casen, i més pocs demanen l’extremunció. Molts enterraments es fan ja laics. Quan a l’assistència als actes litúrgics els fidels ja són molt grans, poca joventut va a l’església. Amb el nou Papa sembla que s’està produint un canvi, però poca cosa canviarà si només escoltem i no actuem. Després del Concili Vaticà II van haver-hi canvis, els nous sentiments eren : Jesús i el seu missatge sí, peró l’Església tal com està no. Després , en encontres i diàlegs interreligiosos es va passar a aceptar  Déu sí, però Jesucrist no i més endavant , espiritualitat sí, però religió no . Ara ens hem de preguntar si es pot viure l’espiritualitat al marge de Déu, tot i que hi ha una espiritualitat laica (un mateix es questiona en el seu interior i segueix els seus criteris ètics). Nosaltres tenim una espiritualitat que neix de Crist, potser perquè no hem acabat d’entendre els sagraments.

I és que Jesús m`acompanya en la meva vida amb els sagraments, si perdem els nostres referents, no entendrem res, el nostre món està ple de sagraments, de referents, de llenguatge simbòlic. La jaqueta del meu pare, ja mort, és com un sagrament per a mí, me’l fa recordar i reviure. Al llarg de la nostra vida quotidiana,  hi ha coses que són molt més que el que representen. El petó d’una mare, és més que un petó, és l’amor que li expressa. Les flors tenen poques utilitats, però quan te les ofereixen  o bé les ofereixes, revelen un sentiment, a vegades et fan recordar una vivència o també vols que la recordin. El brindis a casa, amb la familia, a casa  d’un amic,  té un significat de voler estar amb qui estimo, la benedicció de la taula feta per l’avi  em fa recordar l`eucaristia que Crist ens va deixar. També el pa amb oli i sucre de la tieta o de l’àvia ens porta uns records molt profunds. La nostra vida està plena de llenguatges simbòlics.

La bellesa del món ens deixa moltes vegades sense paraules per poder expresar allò que sentim en aquell moment. L’amor humà fa també aquesta experiència, i em fa entendre que Déu m’estima. Si no he tastat l’amor amb minúscula , no puc entendre l’amor amb majúscula, l’experiència de la solitut es la del Calvari,seguir a Crist. No és el mateix el llenguatge simbòlic que els signes, amb el llenguatge simbòlic es pot fer molt de mal. Aquest món nostre s’ha volgut secularitzar.  A la tele veiem imatges que no s’ajusten a la realitat, però ens diuen coses, ens parlen i sense voler ens influeixen. Hem d’intentar veure aquest sentiment sagramental en totes les coses quotidianes.

Jo vull un Déu que es faci present en el meu dia a dia, no m`interessa un Deu llunyà, aquesta és l’experiència cristiana, Jesús va passar 33 anys aquí , necessito la mediació de Jesús, no ens han ensenyat a llegir l`amor, l’alegria, la pau, a llegir els ulls, perquè aquells ulls m’expressen el que em volen dir. La persona que em dóna la mà ja em diu que m’estima,  l`altri és la millor presència de Crist, és tant o més presència de Déu. L’amic , que quan estic malalt està amb mí, em fa compañía i no em deixa sol, aquest és realment un sagrament que m’expressa el seu amor.

Els veritables sagraments són aquests moments amb els altres, els amics m`acosten a la presència de Déu, els altres t’ajuden a trobar Déu amb el seu amor ,la seva companyia, els petits i grans sagraments passen per aquests sentiments. Aprofitem-los i fem-ne ús, la nostra vida millorarà. Obrim els ulls, escoltem i actuem, és la nostra resposta a tanta indiferencia.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: