La conferència fou impartida el dimecres 19 de juny, a l’acte de cloenda del curs 2012-2013

“El món canvia, jo també?”

Dr. Josep M. Terricabras i Nogueras. Filòsof. Professor de la UdG

Si posem per escrit en un paper, tots els invents que han aparegut al llarg del nostre temps de vida, veurem que en els últims 30 anys hi ha hagut més avenços que en tots els últims 3000 anys junts. Des de el punt de vista tecnològic ha estat un canvi extraordinari, que ningú podia sospitar tan gran, i en tots els camps, sobre tot en les comunicacions. Malgrat que no estem segurs de si amb alguns d’ aquests canvis hem millorat o no, un fet és segur, la nova tecnologia aplicada a les ciències de la salut sí que ens ha comportat una gran millora i uns avenços impensables fa ben pocs anys.

Zygmunt Bauman sociòleg polonès de 88 anys, perseguit en el seu temps, va ser professor de la Universitat de Leeds, on viu encara, va dir : “Estem en una època de modernitat líquida “. Una cosa líquida és quelcom que no manté la forma gaire estona, que pot canviar fàcilment . La vida abans, quan nosaltres érem joves era més “sòlida, teníem uns paràmetres molt marcats i segurs”. Estudiaves i treballaves sense haver de canviar gaire de lloc. Tant la casa com la feina eren segures. Els joves d’avui dia hauran de canviar de feina, de lloc de treball i de casa al llarg de molts anys de la seva vida laboral. Potser treballaran en una feina que encara s’ha d’inventar.

I que ningú es pensi que això és passatger. Ens hem de mirar aquests canvis, aquesta “ liquidesa” amb tota la tranquil•litat possible. Ens haurem d’esforçar en conèixer millor aquesta nova veritat i valors i poder actuar en conseqüència. Antigament la gent gran era vista com un pou de saviesa i es consultava, actualment, hem d’entendre que no és així . No obstant això hem de insistir en tenir més participació i més presència en segons quins àmbits on encara podem opinar i ser útils.

Hem de tenir en compte, però, de saber fer-ho bé i aprofitar el canvi per millorar la nostra vida. Les persones són úniques, tenen dignitat, no es poden tractar com una cosa o com un mitjà per aconseguir quelcom. Hem de reclamar que volem ser tractats com a ciutadans, i no mai com a súbdits. També hem de lluitar contra l’aïllament progressiu de les persones (grans i joves també) i contra l’individualisme . Els drets i els deures sempre van junts. A un costat hi ha un dret i a l’altre algú que té el deure de satisfer aquest dret, ben entès que les demandes han de ser possibles. Jo no puc dir que tinc el dret de ser feliç, perquè no hi ha ningú que tingui el deure de que jo sigui feliç (la família ens la busquem nosaltres )  Tinc el dret a tenir un treball, una formació,  una vivenda, una assistència, uns mínims generals , i aquests drets sí que hi ha algú que n’és responsable com a mínim de treballar per poder tenir-los o buscar els ponts necessaris per arribar-hi.

En una societat variant i líquida hem de tenir i fer valdre un reconeixement valent a la diversitat. La diferència s’ha de respectar, la desigualtat no, hem de ser solidaris. Podem i devem reaccionar. No valen sols les paraules, hem d’arribar als fets. Una societat amb desigualtats ja no és ètica. Hem d’aprendre a entrar en aquesta modernitat líquida i respectar les persones com a persones.

Tots els ciutadans tenim drets i deures, cal respectar-los i fer-los respectar també.

El món ha canviat, nosaltres també hem de canviar per adaptar-nos als nous temps, buscant les noves àrees de comunicació, amb respecte per la diferència i en contra de la desigualtat.