• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 24/04/2013 - QÜESTIONS ECONÒMIQUES DAVANT DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 24 d'abril

QÜESTIONS ECONÒMIQUES DAVANT DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Sr. Emili Valdero i Mora. Professor d’Economia i Empresa de la UB.

Hi ha sis punts importants de reflexió per aclarir la situació econòmica actual de Catalunya , que són: el dèficit fiscal, el subsidi d’atur i pensions i Seguretat Social, multinacionals, Unió Europea i deute públic.

El dèficit fiscal és la relació entre els ingressos que Catalunya aporta a l’Estat Espanyol i els diners que l’Estat gasta aquí, sigui en inversions com el Prat o l’AVE, o diners que retornen a la Generalitat amb transferències per pagar els serveis dels quals tenim competències com Sanitat, Educació, etc.. Catalunya sempre ha aportat molt més del que ha rebut. En temps de bonança econòmica vam arribar a tenir un dèficit de 15.000,- milions en contra de Catalunya per any. Actualment amb la crisi, es recapta i es paga menys, el dèficit ha baixat a la meitat, però encara hi és. Aquest últim any ha arribat al 8% de dèficit. És un tracte injust d’Espanya envers Catalunya.

Quant a l’atur i les pensions, si Catalunya fos independent, es podrien pagar les quotes corresponents ? Molts economistes reconeguts creuen que sí. Els diners els paguem nosaltres i aquí, sols que s’envien a Madrid i el Govern les paga. Els diners que els treballadors al llarg dels anys han anat pagant, han servit per pagar les pensions corresponents. No són en cap compte ni en lloc. Les pensions actuals es paguen amb els diners que es recapten actualment a través dels impostos. Al llarg dels anys de bonança econòmica, es recaptava més del que es pagava en pensions i el Govern de l’Estat, va fer una llei on es destinava aquests diners a un Fons de Garantia  de Pensions. La idea és bona si tot funciona bé, i aquest Fons de Pensions va anar augmentant fins l’any 2007.  Però  amb la crisi el sistema de pensions ha esclatat. La crisi ha portat una disminució de diners recaptats i els governs van començar a canviar el sistema. Com que necessitaven més diners dels que recaptava, emetia Deute Públic com “Bonos” i “Letras del Tesoro”, canviant el diner líquid per deute. És diner igual, però ja no està disponible. Els últims anys ha minvat tant l’aportació dels treballadors (hi ha menys persones treballant ) que l’Estat ha agafat diners del Fons per poder pagar les pensions. Hi ha menys treballadors cotitzant, però alhora hi ha més pensionistes cobrant i que viuen més anys també. Actualment els diners d’un pensionista s’obté de tres treballadors, aviat serà de dos, i al final si la crisi continua, aquest sistema serà realment insostenible, no es recaptarà prou.

Què farà l’Estat?  Posarà “una reforma de las pensiones“. Allargaran el temps de cotització, baixaran (o no augmentaran segons el PIB anual, que és en realitat una rebaixa), i per fer el càlcul de la pensió agafaran molts més anys de cotització per així baixar automàticament la quantitat final de la pensió a cobrar. Però si no fa res, el sistema també entrarà en col•lapse.

Catalunya és una autonomia que de sempre ha venut molt a l’estranger, molt industrial, i malgrat la crisi, tenim una economia exportadora encara bastant bona. Els nostres productes són molt apreciats i valorats, i tot i la destrucció de llocs de treball, ho fa a un ritme més lent que a la resta de l’Estat. La possibilitat de deslocalització de les grans multinacionals que resideixen a Catalunya és molt improbable. La Petroquímica de Tarragona ja ho ha dit, que a l’empresa no l’afectaria un canvi. Hi ha certs factors que ho desaconsellen. Estan molt ben situades en el territori i amb molt bones comunicacions envers Europa. Barcelona és el port més important del Mediterrani comercialment i molt a prop hi ha una gran xarxa de petites i mitjanes empreses molt apreciada per les multinacionals residents aquí. Bones comunicacions, sous raonables, xarxa de proveïdors molt ben assentada, productes de qualitat fiable, tot plegat fa que el cost de marxar d’aquí i buscar un nou lloc , amb nous col•laboradors amb les mateixes garanties, seria un cost massa gran que no podrien assumir. Cada dia, el trasllat de grans quantitats de productes té un cost més alt.

Quant a la relació amb Europa en principi sembla incerta donat que no hi cap antecedent.. Però el cas de la consulta d’Escòcia que votarà abans , donarà una pauta a seguir. Per altra banda, ens coneixen, Catalunya ha estat sempre una terra que s’ha interessat per tenir lligams amb Europa des de temps immemorials. Barcelona és una marca coneguda, respectada i considerada mundialment amb molts aspectes. Molts congressos d’abast mundial ho confirmen. No som uns estranys que arriben a les relacions internacionals.

És creïble que Europa no ens escolti, no ens vulgui veure , que ens ignori  ? Al final del procés de negociacions (perquè n’hi hauran ), ens hauran d’escoltar i veure. Kosovo, un país conflictiu i sense fer cap referèndum es va independitzar i actualment està reconegut arreu. Nosaltres no podrem  ?

També tindrem que assumir una part del deute públic espanyol, però això també es negociarà. Podria arribar al 13-14 % del total. Ens correspondrien molts milions, però els economistes diuen que la nostra economia ho podria assumir. Som un 16 % de la població total,  paguem un 43 % del impost del patrimoni, un 24 % d’impostos generals, Catalunya representa un 20 % de la riquesa total d’Espanya, i últimament una tercera part (1/3a) de les inspeccions d’hisenda fetes a tota Espanya . El nostre PIB és més alt que el general espanyol . Són unes dades que s’expliquen elles soles per comprendre la força de Catalunya.  Per altra banda tampoc tindríem que pagar uns serveis que actualment són dobles com el Parlament i d’altres.

Quan arribi el moment, tot s’haurà de negociar i discutir molt dins d’un contingut democràtic sempre i amb un respecte mutu per garantir el resultat.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: