• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2012 - 2013 03/04/2013 - El musical americà III
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres 3 d’abril de 2013


El musical americà III

Sr. Albert Beorlegui i Tous. Advocat, periodista, comentarista de cinema


El Gran Musical Nord-americà (III): L’era dels grans musicals de Hollywood arriba al seu màxim esplendor als anys cinquanta, de la mà de Arthur Freed com a productor i Vincente Minnelli, Arthur Freth, Stanley Donen i el mateix Gene Kelly, que ens donen com a directors algunes de les mostres més rellevants del gènere. La tercera conferència sobre el musical comença amb “Cantando bajo la lluvia” per continuar amb “Siete novias para siete hermanos”, “Melodías de Broadway”, “Los caballeros las prefieren rubias” i “El Rey y yo” entre d’altres. A partir de la segona meitat de la dècada, el gènere entrarà en una gran transformació, acabant amb l’exponent més destacat del qual serà West Side Story (1961).

El 1952 la MGM produeix la que està considerada com a millor pel•lícula musical “Cantando bajo la lluvia”, dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly i protagonitzada per Gene Kelly, Debbie Reynolds, Donald O’connor i Jane Hagen. Està ambientada en el  Hollywood de la transició del cinema mut al parlat. Tota ella està impregnada d’ optimisme i vitalitat. Arthur Freth incorpora les seves cançons que havia compost 30 anys abans. És la millor pel•lícula musical. Convertirà el cinema en un esdeveniment important per la cultura, justificant el suport que es va donar al cinema.Memorable.

Es diu que quan l’actor estava cantant i ballant la cèlebre cançó  “Singing in the rain” estava molt enfebrat i també que perquè la pluja es veies bé varen haver de barrejar llet a l’ aigua que queia d’ unes grans canonades, instal•lades pel rodatge d’ aquesta escena tan antològica.

Al 1954, Stanley Donen dirigeix “Siete novias para siete hermanos” on surten Howard Keel, en aquell temps conegut cantant i actor, la Jane Powell , el ballarí  Russ Tamblin que després també sortirà a “West Side Story”, i que va recollir l’Òscar a la millor banda sonora d’aquell any. També un film encantador, dinàmic i vitalista. Malgrat que va ser rodada amb uns decorats de cartró i pedra impressionants, el públic la va acollir molt bé.  Aquesta va ser la primera pel•lícula que la MGM va rodar amb Cinemascop. El mateix director a l’ any 1955 dirigeix “ Melodies de Broadway” amb Fred Astaire i tot un seguit d’ actors que la gent gran els tenim molt presents encara.

Les pel•lícules són importants en la nostra vida perquè en algun moment i  algun dia van ser importants per a nosaltres. I ho són encara.

I torna Fred Astaire com a protagonista. Ell havia fet moltes pel•lícules musicals amb Ginger Rogers entre elles “Sombrero de copa”, després en va fer d’altres com “Una cara con ángel” amb l’Audrey Hepburn, i torna de nou amb un nou musical amb la Cyd Charisse on s’explica que tota la vida és un espectacle i un entreteniment,”That’s enterteinement” que va fer famosa la seva banda sonora. A l’hora,  altres estudis feien alguns musicals també però cap va poder competir amb la MGM. La Warner Bros va fer “Ha nacido una estrella”. La Paramount va produir “Navidades Blancas”. La Universal va rodar “Música i lágrimas” , la vida del compositor Glenn Miller amb James Steward i June Allyson amb la música que per aquella època, en plena guerra mundial animava a la societat. La Fox va rodar alguns famosos musicals com és ara, “Los caballeros las prefieren rubias”  amb la Marilyn Monroe i la Jane Russell, i “El rey y yo” amb la Déborah Kerr, George Harrison i sobre tot, el Yul Brinner, fent el paper  del rei de Siam que vol modernitzar el país i que sembla ser es bassa en fets reals, el rei porta una mainadera anglesa pels seus nombrosos fills.

Una pel•lícula  considerada menor potser va ser “El gran Caruso” que va portar  la fama a Mario Lanza (que va morir molt jove) i que va sembrar una “llavor lírica” a dos nens que amb els temps es convertirien en dos grans tenors: Josep Carreras i Luciano Pavarotti.

La societat de la segona meitat del segle XX canvia espectacularment. Succeeixen una sèrie de fets que la marquen fonamentalment. Assassinen al president Kennedy, i a Martin Luther King que provoca les manifestacions dels negres a EEUU, el Rock and Roll que s’imposa arreu. La TV entra amb força pràcticament  a totes les llars americanes. I comença el canvi.

Com a comiat dels anys daurats del musical americà la MGM encara en el 1958 rodarà “GIGI” dirigida per en Vincent Minelli, amb Leslie Caron, Louis Jourdan i Maurice Chevalier. Aquesta pel•lícula va ser rodada en els mateixos carrers i espais on està situada l’ acció. La cançó “La nit que es va inventar el xampany” és una de les parts esperades d’ aquesta pel•lícula.

A l’ any 1961 Robert Wise produeix i dirigeix un film musical molt trencador de motlles anteriors: es tracta de “West Side Story” amb música de Leonard Bernstein, amb Natalie Wood i Georges Chakyris entre d’ altres, és el Romeo i Julieta de l’època moderna i ho trastoca tot.

L’ època daurada dels grans estudis, d’un estil de fer musicals s’ha acabat, però totes aquestes pel•lícules dels anys 30, 40 i 50 , que encara formen part de les nostres vides, les podem trobar en CDs i a Internet. Per sort les podrem tornar a recordar i reviure quan vulguem.

 

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: