La conferència fpou impartida el dimecres 20 de març de 2013

El bicentenari de Richard Wagner, entre herois solitaris, cavallers del Graal i déus del Walhalla

Joan Vives i Bellalta. Musicòlewg. Flautista. Locutor-redactor de Catalunya Ràdio.

Wagner i Verdi varen néixer el mateix any, i seguint la moda d’aquells temps van començar les seves obres dins del belcantisme de l’època, però ambdós van adonar-se’n que el públic començava a demanar  canvis i la seva música va evolucionar com podem comprovar. Els dos compositors eren de famílies ben diferents : benestant la de Wagner i modestíssima la de Verdi

Wagner reacciona davant del belcantisme de forma més revolucionària afectant molts més aspectes de la tradició anterior. Verdi porta l’òpera italiana del romanticisme incipient al verisme posterior. Mentre Verdi va fer evolucionar la veu, Wagner va revolucionar la orquestra. Els dos compositors, d’una intel•ligència musical extraordinària, eren dues persones també molt diferents : Verdi, una gran persona moral i respectuosa, Wagner un home sense traves morals de cap mena.

A primers del segle XIX tota Europa es mou, Itàlia vol unificar-se i fer un sol país i  a Alemanya creix el “pangermanisme” , sentiments molt semblants i que varen influir a tots dos compositors.

Wagner va néixer a Leipzig l’any 1813, l’any següent va morir el seu pare, i va ser el seu padrastre Ludwig Geyer que era actor i pintor qui va ser el seu instructor. L’any 1833 va ser contractat com a mestre de cor de Würzburg. Influenciat pels grans músics Haydn, Beethoven i Weber composa les seves primeres obres com “Les fades” que no tenen gaire èxit. Va fer gires com a director de l’orquestra de Magdeburg . Es va casar amb Minna Planer, actriu molt guapa i amb molt d’èxit, fet que va provocar que Wagner, gelós de la seva fama li privés d’actuar, i ell  passés una època de poca inspiració, amb pocs treballs i penúries econòmiques fins arribar a la presó per endeutaments. Va fugir a Riga i després a París també perseguit per la justícia. A parís coneix a Rossini i a Meyerbeer i Weber que influencien en les seves properes obres “Rienzi” i “L’holandès errant”, primera obra típicament wagneriana, on inicià un nou estil amb l’ús de la idea de posar l’amor com a mitjà de redempció per damunt de religió i costums.

Això es reflexa en la seva propera òpera “Tanhaüser”, on Wagner procura donar una continuïtat musical sense interrupcions ni peces soltes com fins aquell moment es feia en l’òpera tradicional. Assaja també la introducció del leitmotiv o tema musical que es repeteix vinculat a una situació anímica o fet determinat. Volia que el públic sentís la història sense interrupció : a través de la música ens està explicant la lletra. Són petits temes de dos compassos que es van repetint creant així una veritable xarxa d’al•lusions musicals connectades entre elles per formar una melodia sense fi i donant més protagonisme a l’orquestra. I arriba “Lohengrin”, on a l’obertura escoltem el tema del Misteri i el del Sant Grial que Lohengrin interpreta quan s’identifica com un dels seus cavallers. És una obra on es reivindica la defensa dels justos i els dèbils. L’heroi parla i diu : em dic Lohengrin i sóc fill de Parsifal . Al final, es coneix la seva innocència, i és llavors quan es transforma en heroi i mite figures que Wagner repeteix en moltes de les seves obres.

Després de París torna a Dresden d’on ha de fugir per la seva identificació amb uns fets revolucionaris. Decretada la seva recerca i captura, fuig i s’exilia a Suïssa. Després de morir la seva dona, coneix a Mathilde Wesendonk a la qual dedica lieders i que sembla va influenciar en la seva nova obra “Tristan i Isolda”. Provocà nous escàndols amb el casament amb Còsima, filla de Liszt que estava casada amb Von Bullow i amb la qual va tenir quatre fills.

Finalment,  va ser el rei Lluís II de Baviera  gran admirador seu, qui va assumir el finançament dels seus nous projectes i complexos treballs, donant-li una clara independència econòmica. D’aquests anys són “Els Mestres Cantaires de Nurembreg” i també l’estrena del pròleg de la seva tetralogia, l’obra més monumental i famosa: “L’Or del Rhin”, “La cavalcada de les Walkíries”, “Sígfrid” i “L’ocàs dels Deus” que va ser escrita de manera interrompuda al llarg de molts anys però que esdevindrà una gran epopeia alemanya.

El rei Lluís II va fer construir un teatre dedicat a la seva obra a Bayreuth que assenyalà la seva consagració com el compositor més important del seu temps en el camp escènic. Aquí es va estrenar l’any 1876 la tetralogia completa en el que havia de ser el 1er Festival de Bayreuth. La seva última obra “Parsifal”, s’estrena el 1882. En aquesta obra, situada a la muntanya Montsalvat sembla que es va inspirar en Montserrat. Quan es va preguntar a un net seu, si era veritat, aquest va respondre amb un somriure, sense aclarir-ho. Després de l’estrena, Wagner va prohibir la seva representació fins passats 30 anys.

Hi ha una relació estreta entre Wagner i Barcelona. En el seu temps, el tenor Joan Viñas havia interpretat Lohengrin al Liceu, essent l’òpera que s’havia representat més vegades a Barcelona. Passats els 30 anys imposats pel compositor per a la representació de “Parsifal”, a la mitjanit en punt del dia 31 de desembre de 1912, es va estrenar per segona vegada “Parsifal” essent Barcelona la primera ciutat del mon en fer-ho.

La música de Wagner havia estat introduïda als Països Catalans a través de Josep Anselm Clavé amb els seus cors. L’any 1862, en un dels seus concerts populars als jardins d’Euterpe, va estrenar la marxa de “Tanhaüser”. Deu anys més tard va ser el doctor Josep de Letamendi qui va portar Wagner a Barcelona. L’any 1901 es va fundar l’Associació Wagneriana i començà la relació de la ciutat amb el compositor. La seva música va influenciar molt a tots els compositors catalans .

L’any 1955, amb un fet insòlit, el festival de Bayreuth es va traslladar a Barcelona per representar diverses obres de Wagner al Liceu. També l’any 2012 va tornar a la nostra ciutat continuant amb la gran tradició wagneriana de Barcelona.

Richard Wagner va morir a Venècia l’any 1883, va ser traslladat i enterrat al jardí de casa seva a Bayreuth, on cada estiu es continua celebrant el festival amb la representació de les seves obres.