La conferència fou impartida el dimecres dis 6 de març de 20131.
Document de voluntats anticipades.
Sra. Núria Terribas i Sala. Directora de l'Institut Borja de Boiètica.
Aquest document ens ha arribat de l’entorn cultural del món anglosaxó i és un reconeixement de l`autonomía de la persona. Avui día gràcies a la informació que tenim podem decidir si volem o no la a voltes obstinació terapéutica mèdica, que alguns metges practiquen quan volen esgotar tots els mitjans per conservar la vida, esdevenint a vegades, verdaderes tortures. A l`altre extrem hi ha l`eutanàsia, permesa en alguns estats d`Europa, no aquí a Espanya, estant castigada per llei. Entre un procediment i l`altre hi ha les cures pal•liatives que ajuden en el tram final, un conjunt de mesures d’atenció integral no curatives amb tota l’atenció necessària d’ajuda clínica i espiritual i que és un nou dret dels pacients. Catalunya és pionera a l`Estat Espanyol, aquí tenim una bona xarxa assistencial domiciliària, encara millorable però.
Qualsevol ciutadà te dret a prendre decissions ,a ser autònom, les malalties de l’intel•lecte i el coneixement com l’Alzheimer, cada día afecten a més gent, en aquest context és interessant haver deixat per escrit una voluntat final, deslliurant a la familia de la difícil i problemàtica decissió sobre cóm actuar en un cas complicat, ja que l`objectiu dels professionals és la voluntat del pacient al dret d`acceptar o rebutjar un tractament. Un és “no competent” quan ja no pot decidir per ell mateix. Als Estats Units va sortir aquest moviment arran del cas de Karen Kinlan, una noia jove que havia quedat en estat vegetatiu després d’un accident, i sense possibilitats de recuperació. Al cap d’uns anys la família va demanar acabar la situació dignament, però els metges van dir que no sabien què volia la malalta, després d’anys de lluites ho van aconsseguir. També a Itàlia van tenir el cas d`una noia conectada als aparells que la manteníen viva portant 18 anys en coma, fins i tot en Berlusconi volia dictar una llei prohibint el desendollament .
Arribat el moment decissiu hi ha dues formes de manifestar-ho. Si el pacient està prou bé per demanar el que vol ó si ho ha deixat per escrit amb les indicacions del què vol que li facin i del què no vol també. S’han de tenir en compte unes consideracions com son la qualitat de vida, no voler patir, no dependre de mitjans artificials si no hi ha una seguretat de recuperació de la malaltia etc. Per a fer efectives les voluntats anticipades s`ha de redactar un document dirigit al metge, sense especificar quin metge, ja que no sabem quin ens podrà atendre en el moment que ho necessitem. I es pot fer anant al notari, el qual ja es cuidarà de que aquest document figuri en l`historial clínic de la persona i sobretot, registrat en el Departament de la Generalitat. També a casa, amb tres testimonis que no siguin familia directa i registrar-lo, o davant del metge de capçalera amb els tres testimonis també, el metge el signa i ja queda registrat en l’historial del pacient. Llavors s’ha d’inscriure el document en el Registre de Documents de Voluntats Anticipades de la Generalitat on queda registrat. Arribat el moment, els familiars poden demanar sempre aquest document i presentar-lo al metge que pertoqui perque compleixi les últimes voluntats del malalt. El document sempre el puc anul•lar, canviar o estripar si vull, sempre constarà l’últim que es faci en les condicions exigides. També s`ha de buscar un representant per a interpretar el testament si hi ha algún problema. La voluntat expresada oralment al metge de capçalera també es vàlida, si el malalt es considera encara amb tot els coneixements. Es necessita ser major d`edat, i s`ha de comunicar a la familia per a que no tinguin la sorpresa i en reclamin l’aplicació del mateix . Avui dia, a traves d`internet, qualsevol metge pot assabentar-s`en, igualment que per a la donació d’órgans.
El document protegeix el dret a l’autonomia, facilita la presa de decissions en els moments difícils i desangoixa els familiars, donant seguretat jurídica als professionals. L’hem de veure com una ajuda per a nosaltres mateixos i pels que ens envolten. Per a més informació ens podem adreçar a:
www. gencat/salut /document de voluntats anticipades
