La conferència fou impartida el dimecres 6 de febrer de 2013.

L’alegria antídot al ressentiment social

Mn. Jordi Cussó i Porredon. Sacerdot. Llicenciat en ciències econòmiques.

Ens queixem de no tenir temps, i no ens adonem que el cert és que no l’administrem bé. Tots desitgem que aquesta societat  canviï cap a millor, perquè en moments de crisi les imperfeccions són més visibles i l’estat del benestar s’allunya i això ens provoca ressentiment contra tot i contra tothom. Necessitem energia per tirar endavant i aquesta energia és l’alegria que no s’ha fet servir com a motor de canvi. Alegri de saber-nos vius i gaudir del sol, de l’aire i la natura que ens són donats de franc. Però no ho sabem fer i ens guanya el ressentiment que és fruit del desamor, del menyspreu, del greuge comparatiu. Hi ha ressentiment entre pares i fills, obrers i empresaris, pobres i rics, polítics i ciutadania etc.. Tothom creu que els altres no respecten els seus drets i neix un sentiment d’injustícia. És un estat d’ànim, una emoció que es va retroalimentant i va creixent sense fre.

El ressentit no veu la realitat i es torna rancúnia, que és encara més tancada i opaca que el ressentiment i que quan surt fora i s’expressa pot ser més violenta, fa més difícil la convivència i el diàleg i va generant tensions, reticències i prejudicis.

Els últims anys s’ha treballat molt fort per arribar a una societat anomenada de l’oci i del benestar, però ara hi ha un desencís brutal perquè hem arribat a un atzucac i no sabem cóm sortir-ne. Hem quedat tots aturats i no sabem reaccionar adequadament.

L’11 de setembre de 2012 va ser per nosaltres una gran festa de convivència extrema al carrer, però per a molts d’altres, la nostra alegria els va ferir profundament i va començar a fer-se més palès els ressentiments contra els nostres drets i esperances .

I el gran motor desconegut per vèncer el ressentiment és l’alegria, i no sols l’alegria externa que ens ve donada per situacions d’humor, sinó l’alegria interna, la que brolla de dins nostre. És una de les emocions bàsiques com la tristesa, l’amor o l’odi.

No constatem l’alegria de ser, d’estar, de viure. No la d’acumular riqueses ò èxits, sinó de veure que el gran do d’existir és el millor que ens ha pogut passar. Puc estimar, caminar, veure, patir, compartir, riure i plorar, però tot això és perquè existeixo, i no ho sabem aprofitar.

La vida està plena de moltes dificultats, és cert, però la por ens paralitza, sense adonar-nos que davant dels problemes, si reaccionem amb solidaritat, desinteressadament, amb alegria i comprensió ens ajudarà a prendre les decisions adequades.

Tots necessitem ser estimats i sentir-nos acollits i integrats en un grup, tenir amistats, on “val el que sóc, no el que tinc ni el que sé “ , fet que ens dona alegria i desperta agraïment i ens permet sentir-nos bé en aquests moments.

Avui dia, la realitat és dura i hem d’aprendre a agafar les coses amb tots els sentits amatents, disposats a fer-ho sense ressentiment, amb l’ànim serè tant amb la família, els veïns , el barri ó la societat en general. Tots hi guanyarem. Treballar i cercar solucions adients als temps que corren, amb una alegria serena, interior.

Potser ens adonarem que aquest motor no l’hem posat encara en marxa i cal fer-ho ja.