La conferència fou impartida el dimecres 16 de gener

“Ètica cívica per a un món moralment plural i vertiginosament canviant”

Sra. Begoña Roman i Maestre

Doctora en filosofia i professora d'ètica de la UB

És important reivindicar l’ètica cívica en societats moralment plurals i vertiginosament

canviants com és la nostra societat. Hi ha distincions entre ètica i moral. Les morals són els

codis de les accions, són productes culturals com els valors i les normes. Les morals són

viscudes i l’ètica és pensada com deia el professor Aranguren. Ens incorporem a les morals amb

els valors, les normes, la tradició familiar i dins del món que vivim, és la moral viscuda. L’ètica

és filosofia moral, una reflexió i per això és pensada . Qualsevol reflexió crítico-racional de

qualsevol persona sobre música, religió, educació etc... i les seves finalitats.

La medicina ha d’aprendre a més de curar i pal·liar a respectar els drets de les persones

a morir dignament a petició del pacient si així ho demana, i desendollar-lo de la màquina,

no allargar més la vida si ja no és digna. La moral és el que haig de fer i l’ètica el perquè.

Perquè està bé o malament. Hem d’aprendre a donar raons, no en sabem. Pensar sobre totes

les coses amb un criteri moral. Si tothom fes el que volgués res tindria sentit. S’ha de respectar

el diferent, l’intolerant no permetrà que visquis sense pensar com ell. No s’ha de tolerar

l’intolerant. No és vàlida la raó quan et diuen ..”tota la vida s’ha fet així “.. L’ètica cívica

serveix com a criteri per a societats plurals. No podem entrar en el joc democràtic dels anti-

demòcrates, quan arriben al poder,tot seguit imposen les seves noves lleis i prohibicions.

Una ètica cívica no és cristiana, ni budista ni atea, és per a ciutadans del món, per a qualsevol

persona, en qualsevol moment i lloc i no sols dels que hi estan sinó també dels que vindran

en el futur. La sostenibilitat és satisfer les necessitats presents sense posar en perill les futures

generacions. Una ètica mínima ha de fer referència a la mínima “moràlia i a la mínima

“habitàlia” per a tothom i vetlla pel respecte mutu de tots per tots.

Vivim en societats moralment plurals i això és bo. Pensar és plural o no és pensar. No hem

d’imposar res als altres. Pensem diferent, ens costa posar-nos d’acord fins i tot en els mínims.

Si tothom pensa el mateix vol dir que algú no pensa. És bo discutir, debatre, tenir diàlegs és

transformador i enriquidor. El perill del pensament únic és immens : no hi ha alternatives.

Vol dir que han raptat el pensament i no hi ha llibertat sinó submissió. El pluralisme és un

valor.Com a persona que sóc tinc l’obligació de cuidar-me. Tinc uns deures morals per a mi

mateix, no puc maltractar-me i carregar als altres la feina de cuidar-me.

Dins de les retallades, s’ha de pensar en una ètica sostenible. Quan es retalla contra els

mínims drets d’habitatge i moralitat és quan es donen situacions èticament no sostenibles. La

desobediència civil és una categoria de l’ètica cívica molt important. Avui dia, a Catalunya els

metges i les infermeres fan desobediència civil quan atenen als “sense papers”. L’ètica cívica

parla de drets i deures que son exigències morals, no opcions personals. També hi ha l’objecció

de consciència, no tots els metges estan d’acord amb el avortament, però no impedeixen que

d’altres el practiquin dins de les lleis que cada país ha votat. Així com els testimonis de Jehovà

que no accepten les transfusions de sang. El metge no ha d’imposar el seu criteri, la medecina

està al servei del malalt. Un cas diferent és el de les famílies que volen practicar l’ablació del

clítoris a les seves filles. S’ha de explicar molt bé a les mares els riscos i les conseqüències

que té aquesta pràctica mantinguda en països on la dona no té encara els mateixos drets que els

homes. Elles mateixes seran les que veien els problemes que els ha comportat, miraran de no

fer-ho a les seves filles també.