La conferència fou impartida el dimecres 12 de desembre

"Castellers, Patrimoni Immaterial de la Humanitat:

Els Capgrossos de Mataró"

Sr. Xavier Castellví i Iglesias. Excap de colla dels Capgrossos de Mataró.

El Sr. Xavier Castellví , va ser cap de colla dels Capgrossos al llarg de 9 anys. Actualment el cap de colla és el seu germà Mia Castellví.  Una colla castellera és un mon molt ric.  Per fora sols es veu una petita part d’aquest mon, però dins d`una colla castellera les vivències que s`hi desenvolupen, d`amistats, d`ajuda, fins i tot per a trobar feina, tal volta també per a trobar parella, son desconegudes pels espectadors del seu art, pero molt importans en la seva vida.

La colla dels Capgrossos comença a Mataró l`any 1996, formant-hi part gent de totes les edats, dels petits acotxadors (que vol dir que están ajupits) i enxanetes fins als de 70 anys a la pinya. El Parlament de Catalunya va donar projecció del fet casteller al món, l’any 2008 quan va difondre un DVD presentant els castells com una part de la nostra cultura i tradició. Els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la ``UNESCO´´ el día 16 de noviembre de l`any 2010 a Nairobi (Kenya) .

Per a formar part d`una colla castellera es necessita molt de treball i perseverança en els assajos, al començament per a perdre la por, i després, per anar millorant davant les dificultats que presenten els castells, des de els anomenats pilars, d`una sola persona per pis, fins als de gama extra . A més de treball i perseverança es necessita ``força, equilibri, valor, i seny´´, que és el seu lema. Els castells es fan per cultura, per passió, per tradició. L’orígen és a la población de Valls amb rivalitats entre pagesos i menestrals al segle XIX, però aviat van patir una devallada fins que als anys 20 del segle passat es van recuperar a Catalunya i Balears. Després de la guerra, gaire bé desapareguts, van tornar a aparéixer a la mateixa zona tarragonina, i després a Barcelona i al Garraf, fins que els últims 30 anys han crescut moltíssim arreu del país, arribant també a la Catalunya Nord

Es comença el castell fent la pinya, és el que l`aguanta,  la dita de ``fer pinya´´ ens ha quedat per quan es treballa conjuntament, sobre la pinya el tronc, que està format pels baixos, els segons, els terços i successius, als tres darrers pisos del castell sel’s anomena el ``pom de dalt´´ sempre amb la mateixa composició, sigui quin sigui el castell que es carreg : els dosos format per dues persones ,l`acotxador i l`últim l`enxaneta. Depenent de quin castell  s`aixeca necessita també, folre, manilles i puntals. Al començar a erigir-se un castell se li diu intent, si cau abans de carregar-se es diu que ha fet llenya. Un intent desmuntat quan l`enxaneta s`hi repensa i baixa o bé el cap de colla no el veu prou sòlid i equilibrat per arribar a bon fí i mana descarregar-lo, llavors el castell es pot desfer ordenadement i poden tornar a intentar-ho de nou. Una vegada ha començat a tocar la música de les gralles, és diu carregat si cau després d`haver fet l`aleta l`enxaneta i descarregat quan es pot desfer ordenadament. Es diu un castell de 3 de 7, de 3 de 8, de 4 de 9… la primera xifra indica les persones que hi ha en cada pis i la segona els pisos que es carreguen. Els Capgrossos han descarregat entre d`altres, el 4 de 7, el 2 de 6, el 3 de 6 aixecat per sota, l`any 1996, el 3 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota l`any 1997, el 4 de 8 l`any 1998, el 2 de9 amb folre i manilles l`any 2010, el 7 de 8 i el 3 de 9 amb folre i manilles l`any 2012 i molts d’altres. Els Capgrossos de Mataró és una colla que ha fet en pocs anys un progrés espectacular aconsseguint castells de gama extra molt aviat.

Han fet i fan tallers a les escoles per presenter i donar a conéixer el món casteller dins de la tasca de preservar la manera i forma de fer-los.

El vestuari del casteller es: camisa del color de la ciutat amb l`escut de la formació cosit al pit, el pantaló blanc, la faixa negra (que l’ajuda a pujar i baixar), el mocador vermell amb punts blancs. Els castellers que pujen van descalços. La música consta de la gralla i el tabal que sonen per a indicar i dirigir els moviments que fan i han de fer els castellers tant a l`hora de carregar com de descarregar, si es un castell de 7 la música començarà a la pujada dels terços si es de 8 a la dels quarts i així fins que l`enxaneta fa l`aleta, llavors es comença a tocar la baixada fins que el castell està descarregat. Els castellers que están dins la pinya saben el progres del castell pel so de la gralla.

És a partir dels anys 90 que el món casteller fa una creixença extraordinària. A totes les Festes Majors del pobles i ciutats hi són presents més d’una colla castellera que rivalitzen en presentar els castells que han estat assajant al llarg de l’any. S’ha d’assajar molt i amb molta perseverança, un o dos cops per setmana. Ho fan per separat, hi ha el cap de colla, però també hi ha el cap de tronc, el cap de pinya i el cap de canalla. La canalla se la mima, sense ells cap castell arribaría al final.

Totes les actuacions comencen amb un pilar de presentació, els castells corresponents, i acaben amb un o diversos pilars de comiat.

El treball, la perseverança, la cooperació, és per als castellers arribar a la felicitat fent una feina ben feta, per un bé comú i col·lectiu de la nostra cultura.

Als països catalans en aquest moment hi ha més de 60 colles castelleres.