• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
Home Arxiu Conferències Conferències curs 2011 - 2012 21/03/2012 - "L'herència del model defensiu francés"
Missatge
  • Avís Legal

    Aquesta web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l’ús que fem de les 'cookies'. Pot canviar la configuració de “cookies” en qualsevol moment en el seu navegador.

    Més Informació

La conferència fou impartida el dimecres, 21 de març de 2012

"L'herència del model defensiu francés"

Sra. M.Mercé Riera i Arnijas - Historiadora de l'art.


La França de Lluis XIV, va trobar en l'enginyer Sebastian de Prestre, l'home que amb la seva inventiva la va dotar d'un sistema defensiu gaire bé inexpugnable, adaptant les antigues muralles de defensa dels castells i pobles, per fer front a les noves armes. Tan extraordinària va ser la seva obra, que el rei el va nomenar marqués de VAUBAN i amb
aquest títol ha passat a la història. Va ser nomenat Comissari General de fortificacions.
Va morir el 1702 i el seu cor descansa a l’Hôtel des Invalides a París.

Les muralles medievals tenien els murs altíssims i merlets per a poder llençar els projectils,  les fletxes i les pedres i  resguardar-se de l’ enemic.  A partir del segle XV canvia l'armament, apareixen els canons amb bales de pedra primer i de metall després.  Per protegir les ciutats, Vauban desenvolupa les fortificacions militars en forma triangular, estrellada o pentagonal, és el primer nivell de defensa. Hi ha menys pany de paret per poder atacar i desde les puntes de l'estrella es veuen els enemics i es poden protegir els peus de la muralla, invisibles amb el sistema de merlets si no treien el cap. En el 2ón sistema, segona línea de muralla amb torres i canons que permeten controlar la part interior, per si l’enemic trespassa el primer nivell. I en el tercer sistema, va afegint escalonadament en profunditat, una successió de murs no deixant cap angle cec.

Van ser els enginyers italians els primers que van usar el sistema de bastions avançats per millor protecció, però va ser Vauban qui millor ho va desenvolupar.

Vauban va protegir França, edificant més de 100 places fortes. L'enemic necessitava 10 vegades més d'efectius que els de dintre de la fortalesa, i  moltes vegades es retiraven.

Vauban va ser enginyer "royal" al llarg de 50 anys. A més de pensar com a defensor, també va  pensar com a atacant i poder millorar la defensa. Creà una serie de bastions per a posar difícil d'arribar a la muralla, afegint fins a tres muralles com hem dit,  per aturar l'enemic, no deixant angles de defensa morts. Per disminuir el poder de les bales abaixa l'alçada de les muralles, arribant a fer, com a Salses, un castell enfonsat defensant la muralla desde els costats, no desde dalt. Per atacar les muralles construien trinxeres cobertes, parale.les i conectades entre elles amb trinxeres en ziga-zaga. A la primera no hi arribaven les bales, a la segona i montaven els canons. Mont Louis, Vilafranca del Conflent amb Fort Liberia i Fort Lagarde són obres seves entre d’altres.

El borbó FelipV, fa venir Prosper de Verboom, deixeble de Vauban, qui planteja el setge de Barcelona i per defensar els seus nous territoris, copia les defenses franceses .En son exemples la Ciutadella de Roses, Hostalrich, Barcelona, Montjuic i d’altres. A Barcelona crea  un cos d’enginyers i la Academia Militar de Matemáticas per formar-los

El castell de Sant Ferran, a Figueres, deu el seu nom al rei Ferran VI.  L'enginyer fou Juan Martín Cermeño, és dels més grans que s'han construit, el seu perímetre exterior es de 3 kilómetres, 200 Hra. de terreny. És una meravella d'ingenyeria hidràulica, sota el pati d’armes, de 12.000 m2 hi ha les cisternes de 9.000 m3 d’agua.És una meravella d’enginteria militar : 4000 homes hi podrien resistir un setge d'un any. Però quan es va acabar, l’artilleria havia canviat tant que mai va ser operatiu.

 
Aules Sènior de Mataró - Carrer d'en Pujol, 15-17 - Tel. 93 790 80 92 - 08301 Mataró
Disseny per: