La conferència fou impartida el dimecres 29 de febrer de 2012

Sobre el llibre "Mon River"

Sr. Vicenç Villatoro i Lamolla - Escriptor. Director de l'Institut Ramon LLull.

Perquè es fan, perquè s’escriuen i perquè llegim novel·les.

Opino que tan la literatura com la novel·la, són un reflex de la vida. El motor de llegir és la vida. La literatura  té a veure amb la vida. Si jo vull viure moltes altres vides, sols ho puc fer llegint novel·les.

Abans de començar a parlar sobre el llibre "Mon River", que ho deixarem pel final, voldria parlar-vos de la forma, o de la manera que un escriptor veu i dóna forma a una novel•la. Has de decidir que per ser escriptor et relacionaràs amb la pròpia vida. Els novel·listes són aquells que diuen veritats fent veure que diuen mentides. Molta gent creu que un escriptor veu un fet o sent una noticia i ja te la motivació que l'empeny a escriure un llibre. No és ben bé així, o almenys no es del tot cert.

Davant d’una situació, un fet, “veu” la novel·la però no es posa a escriure-la ja, l’apunta, i la desa. L'escriptor té, com os ho diria, armaris o calaixos on hi guarda els conceptes que l'ajudaran en el moment en que es posi a escriure una història ( novel•la). Aquest armari, ple de calaixos, esperen : fets, llocs, personatges, formes, països, èpoques feines, infanteses...Veu un fet o sent una notícia, doncs al calaix dels FETS i allà ho guarda. Veu un personatge pel carrer, al metro, a casa, o al cinema, que pel motiu que sigui li crida l'atenció...al calaix dels PERSONATGES i guardat. I el mateix fa amb el lloc, el paisatge etc.

Quan té un tema o historia que li sembla interessant, va obrint calaixos i vestint el llibre.

Però ser escriptor no és només escriure, omplir un bloc, al fer-ho et relacionaràs amb la teva pròpia vida a través de l’escriptura. Tot el que he escrit ho he viscut.

Es també molt important el fet d'escriure amb primera o segona persona, o com a narrador. Els fets i les situacions les escriurà, o l'hi obligarà a escriure d'una forma o altra segons la forma que hagi escollit. La tercera persona ho sap tot perquè ho veu des de fora, pot ser més freda, la primera persona és més càlida, però no ho sap tot.

Quan et trobes davant d’algun problema greu de salut, et fas la pregunta :  Perquè jo? Després : Perquè a mi i no a tu?  Perquè a ella sí i no a mi ? Fent-me aquestes preguntes i buscant la resposta em van empènyer a escriure la novel·la.

"Mon River" NO es un llibre autobiogràfic, però sí fruit d'uns fets i d'unes circumstàncies viscudes en primera persona. Un 11 de setembre, a l’Hospital Clínic, vetllant a la meva dona malalta de càncer vaig sentir la necessitat d'escriure una història. Al llibre la cara de la dona malalta és la de la meva dona, però res a veure amb la seva història. El protagonista soc jo, escriptor, amb la meva cara i part del meu jo, però res a veure amb la meva vida ni la vida de parella. El Clínic sí és real, amb els seus passadissos, les seves galeries, ascensors, infermeres... i persones malaltes.

El títol del llibre està inspirat en la cançó de la pel•lícula "Desayuno con diamantes", i en la mirada de la seva  protagonista,  l'actriu Audrey Hepburn.