La conferència fou impartida el dimecres 11 de gener 2012

Història dels catalans heterodoxos

Sra. Patricia Gabancho, periodista.

Qui controla el passat controla el present i qui controla el present controla el futur.

Si no sabem qui som no sabem on anem

Els catalans tenim les dues cares d'una moneda: la rauxa i el seny. No sempre hem triat el més adient a les circunstàncies. A través dels temps hem estat molt bons en diverses branques del saber, de les ciències, de la cultura, però la nostra pedra d'ensopec , ara i al llarg de l'història ha estat la política. Gairebé sempre hem actuat i decidit el contrari del que ens convenia, inclús amb la religió: durant el cisma dels tres Papes, el de Roma, el d'Avignó i el de Penyíscola, ens varem decidir a última hora i pel perdedor, el Papa Luna.

Els monjos benedictins van fundar els primers monestirs de Catalunya, van traduir al llatí els llibres de la cultura jueva i àrab. Catalunya va ésser un dels ponts entre les cultures musulmana i jueva i Europa.

Càtars, templers, reis i Papes han incidit de manera decisiva en la nostra història i no sempre amb encert i honradesa.

Cal també remarcar però, que grans personatges han nascut o s'han criat a Catalunya:

El Papa Silvestre II que com a monjo havia introduit l’astrolabi,el zero i la cultura musulmana , l'Abat Oliva que va crear l’Assemblea de Pau i Treva considerada el primer pre-parlament d’Europa, Ramón Llull el gran pensador, Narcís Monturiol, Mossen Cinto Verdaguer i Maragall grans escriptors, Pijoan (  home clau en la construcció cultural de Catalunya. Va fugir amb la "Ben Plantada", la Teresa Mestre, casada amb un Baladia). És a Barcelona on a través de l’Acadèmia de Lletres, la de Ciències, la Nàutica s’incorpora tot el progres i els invents del mon a la nostra cultura.

El 1714 Catalunya va perdre davant d'Espanya tot el seu poder polític. La Ciutadella no va ser edificada per a defensar els ciutadans de Barcelona. sinó per a tenir-los controlats i dominats.

En definitiva, som TREBALLADORS, CREATIUS I CULTES, però políticament un DESASTRE.